dissabte, 3 de març de 2007

Va de poesia...., aquest cop és meva...












Tornar a começar....

He vist la Lluna,
en solitud com sempre,
freda i distant
bó i aixi
dolça i romàntica.
Em porta lluny
em fa recordar,
qué podia haber estat
i ja no serà.
Tornar a começar
és dur,
ara no hi vull pensar,
no tinc força,
no tinc ganes,
vull mirar aquesta Lluna.
Una llàgrima llisca ,
suau i melosa
galtes avall.
No li faig cas,
gens ni mica,
entro al llit,
és fret com sempre,
demà serà un altre dia,
i estic segura,
puc tornar a começar....

En Francesc, encantador i poeta, ofereix un final millor.... li agraiexo.... clickeu el link, ha quedat preciosa.

(espero que els poetes que em visiten, que no son pocs, dispensin tots els errors, avui tenia necessitat d'expressar, ja ho he fet),

9 comentaris:

Anònim ha dit...

Eeeeiiiii, noia que son aquestes paraules?...noia anim que tu ets el pal del paller i moltes coses volten entorn teu.

un peto

http://joan-japs.blogspot.com/

Joan ha dit...

ost3, la que he liado....uuuffffff

Tercera edad ha dit...

hola JOANA yo admiro la poesía pero lo mas bonitas de los poetas, es si la hacen con el corazo. y tu tienes un corzo muy grade de una gran persona humana
gracia JOANA por haberme acompañado en este momento tan triste de mi vida como es el perder ha una hermana que quería tanto .una abrazada ENCARNA

francesc p ha dit...

que et passa? no estàs gaire fina oi?

frabncesc p. ha dit...

Perquè em sento forta i capaç
i se que tinc amics que m’estimen
i amors nous que revindran
mai se sap, ni ells ho coneixen
que sens saber-ho m’estan esperant

crec s'haurien d'afegir aquests versos al final.

Isa ha dit...

M'encanta la rosa de la foto!
Molts ànims, maca, ja saps que som aquí.

Glòria ha dit...

Joana... Un petó!

Naya ha dit...

Ja t'ho vaig dir, em sembla una poesia molt tendre. I m'agrada, de veritat. I millor amb els nous versos al final.

Avui, un petonet.

Joana ha dit...

Gràcies,
és un consol saber que tinc gent propera que m'estima, ho se i ho valoro.
Joan...
a tu et puc dir poc, ho saps casi tot i encara em deus un café!.
Encarna,
nada era más importante para mi que darte un beso y un abrazo en ese triste momento.
Francesc,
a tu no se qué dir.te, has estat aqui, pacient i animant, gràcies, la meva poesia ara ja és teva.
Isa,
tu ets una amiga, encara que no ens hem "vist", gràcies.
Glòria,
tu i jo.... una mirada.... no calen paraules.
Javier,
gràcies, venint de tu és un "piropo", gràcies per el petó, sempre els dono jo!.