O és el valor de la hipocresia?.
Tinc un problema, greu hores d'ara. He de decidir si segueixo sent la Joana de sempre, directe, passional, amb caràcter, diuen que divertida, parladora, petonera, una mica múrria, afectuosa, animada, la que li agrada ballar i dinar amb amics i amigues, la dona feminista activa i dialogant, la sincera, la fidel i confesora o bé....
Passo a ser, per retrobar el que he perdut aquests darrers dies, una dona calladeta, estic més mona segur, una dona NO sincera, que parli a l'esquena, escrigui anonimament, faci bona cara per davant i mala llet per darrera, digui el que no penso amb tal de quedar bé i fer contents la resta, aprenc a tocar "las palmas", faig de "funcionaria" pura i dura i.... recupero la tranquilitat que m'han robat tan sols per haber dit el que penso i lo pitjor de tot, haber.ho dit on tocaba i quan tocaba.
Aixi que com no puc ser la segona verssió, com no puc ser una altre que jo mateixa, avui mateix he decidit deixar d'escriure, alguns dormiràn més tranquils i fins i tot pot ser que em tornin a dedicar un somriure i no una salutació de compromís, una salutació per quedar bé davant la gent.
NO les vull aquestes salutacions, he estat fidel a la causa, la causa del socialisme ben entés, del socialisme d'ha peu, del socialisme sense trepitjar ningú, sense demanar rés per mi ni limitar la seva llibertat d'expressió i sincerament, estic fins al mismisimos d'escoltar tonteries i de llegir coses i atacs que no entenc i casi ho prefereixo, sentir que he de mirar la meva esquena, per si de cas....
Ho trobo tant trist....
A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzar de ser tres voltes rebel.
(Maria Mercé Marçal)
Fins aqui he arribat, ja ho podeu cel.lebrar.
15 comentaris:
Pobre de tu que deixis d'escriure! Ja n'hi ha prou d'hipocrites que s'acomoden a un càrrec i es veuen en dret de no deixar opinar a ningú, estem en un pais lliure i tu tens el mateix dret que jo a opinar de les coses, treballis en un partit polític o no. Al final hauré de donar la raó a tots els que em diuen que els polìtics son un cabrons i que per això passen de la política. ¿Democracia? No em feu riure.
Ostres, Joana, quina mala notícia... Jo tampoc podria no ser jo mateixa, així que t'entenc.
Espero que estiguis bé.
Molts ànims!
afcgqgA molta gent no li agrada sentir les veritats, per aixó el dolent es qui les diu,peró tots sabem que no es així.
No et pots rendir i has de seguir sent com ets, que es el que et destaca i fa que la gent t´estimi i t´aptrecii.
Poca gent tenim al costat, peró per ells, per tu mateixa has de seguir lluitant.
Jo tenimo a que segueixis escrivint,qui s´apunta?
Sea el problema que sea, siempre debes decidir seguir siendo la que en realidad eres.
Nunca dejes de escribir.
La gente, sean coetáneos políticos, compañeros de trabajo, vecinos o colegas, son lo que son y hay que aceptarlos tal cual. Los hay gratificantes, amenos, sinceros, leales, también los hay rastreros, colipoterras, vendidos o desleales, y en ocasiones también se intercambian los papeles.
Para qué vas a alterar tu trayectoria, por unas circunstancias tan insignificantes.
Disfruta de tus hijos, de tus amigos, de tus parejas (o trios), no exijas a los demás mucho más de lo que ya te dan, así te ahorras desengaños.
Decía mi madre, l’Agneta, cuando yo era pequeño y me veía deprimido:
“amunt i crits”
Petons solidaris
¡No me lo puedo creer! Tú Joana, con esas dudas, a estas alturas.Vinga maça, torna a sonriure.Y déjate de bromas pesadas, ni se te ocurra cambiar de estilo, de los otros ya son demasiados.Uno siempre ha de decir lo que siente, podrá gustar mas o menos,pero si esa es tu verdad nadie tiene derecho a impedirte expresarla. Y el que quiera debatir, que te de argumentos. Un abrazo y petons, como tu dius.
Deia en Serrat "uno es lo que és i anda siempre com lo puesto", deia tambè, "nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio" però si la política t'ha de amargar la vida,deixala,tampoc aconseguràs arreglar res, tot està pactat i amanit, no vas veure el lamentable espectacle de aquesta setmana. Fes el que cregfuis que hagis de fer, però deixa alguna pincellada de tan en tant,almenys en sabrem de tu.
cuida't
Hola guapa!!!!
Ya estoy de vuelta por la blogosfera!
Os he echado de menos... un besote!
Hola Joana,
Crec que és un error que deixis de escriure.
Si és pels meus comentaris, creia que ja havíem solucionat el malentès, ja ho parlarem.
Tens tot el dret a opinar, és més la crítica constructiva sempre és bona. Per això, m'agradaria que continuessis escrivint, i perquè et llegeixo.
"Mas vale morir de pie, que vivir arrodillado."
No tinc el menor dubte que vas dir el que calia dir en el moment i el lloc oportú. I ja està! Hem de passar pàgina i treballar.
Tens raó al dir que hi ha que davant fan el paper i darrera "pelen". Si hagués de triar... Et triaria a tu!
I no vull sentir que no escriuràs més, no! Ets la meva fada!
Joana,
només et vull dir que has de seguir escrivint amb el cor, de la mateixa manera que ho has fet fins ara.
Espero i desitjo que seguixis reflexant en aquest espai aquelles petites parts de la teva forma de ser, de sentir i també de pensar.
Ànims i endavant, un petonet.
Bé Joana, crec que ja s´ha dit casi tot al respecte del teu desengany, crec que et conec lo suficient per poder opinar una mica (amb el teu permís) sobre tot això, mols cops aviem fet el comentari de la raó de la política i ser més o menys tolerant i a la vegada negociant per tal de conseguir uns objectius determinats, alguns d´ells tardaran anys en resoldres favorablement per las parts implicades.
Es veritat que les dones teniu tots els drets del món, però ja saps que encara n´ha sectors de la societat que és resisteixen i moltes persones (dones i homes) tenen un temor a no se que.
Lo més curiós de tot això, de que en un futur els homes tindran que demanar la PARIETAT per estar a mols llocs d´interès col•lectiu (direcció d´empreses, política, professions liberals etc. etc.) no me és estrany gens ni mica, i menys de la persona que a sortit el comentari, de fet a dos senyors no es pot servir, o és te el puny al pit donant cupets o és t´enlaire defensant el poble.
Per no gaire fortuna a mols homes d´unes generacions determinades han estat educats per ser mol homes i mascles, sense cap mena de tolerància, encara que avui en dia estigui de moda la democràcia, això sí amb pell d´anyell i dens de llop.
Joana, he dit lo que realment sento i crec, encara que puc anar errar, però a la fi, és la meva opinió al respecta, jo sols llegeixo i comparo.
Fes lo que creguis convenient, agafat uns dies de reflexió al respecte, però no t´atabalis pas massa.
Una abraçada i petonets.
No m'ho puc creure! No deixis que et callin!!
Espero que t'ho hagis repensat. Em sabria molt de greu haver de deixar de llegir a una dona intel·ligent de les poques que encara fan que es pugui creure en algú.
Una abraçada sincera i solidària.
La sinceritat està poc valorada. Quantes vegades ens hem de callar per no pensar igual que la majoria o per pensar d'una manera diferent! Potser no és el cas exactament, però el nostre dret a opinar desaparèix quan tenim "por" a una mala resposta, opinions dolentes i callem. Doncs si has dit el que pensaves, si no tu has callat... ja has fet bé. Que no et condicionin quatre paraules mal expressades, i més en la teva manera de ser. Reflexiona, pensa... però no ens deixis d'escriure, si us plau.
Petons.
Hola Joana, he llegit amb tristessa el teu escrit, la veritat es que no entenc res; pero,sisplau no deixis d'escriure.Sigui quina sigui la causa o els causa'ns, de segur que no so mareixen. Força i endevant, la lluita es llarga. Salut. Toni
Publica un comentari a l'entrada