Son esas pequeñas cosas....

Després d'una setmana d'infart, però tal com sona, infart total, de corredisses, de cartes i convocatòries, d'un telèfon que no para, d'una web que mai consegueixo tampoc acabar, de visites importants, ni que per mi totes ho son, del primer al darrer "mico", que en aquest cas, soc jo mateixa.

Per fí és dissabte, el proper tinc què treballar, però aquest.... recupero part de la meva tranquilitat.

Em llevo més tard, relaxada i preparada amb un bon bol de café amb llet, amb camisa de dormir i son, sec davant l'ordinador per fer un passeig tranquilet per aquests blocs de "dèu" que ja fà uns dies tinc una mica abandonats.

M'agrada tant llegir, sentir tot el què aquestes persones em transmeten, des de els viatges de l'Albert, noi és què no para!, fins la delicadessa de l'Arare, passo per l'activisme de la Núria, el Javi, en Joan Antoni, la Sara, l'Abraham un escriptor magnífic, en Marc, descobert recentment, en Víctor, la vida quotidiàna de la Miskah, l'afecte virtual de Imagina-ción, en fí... parlo dels que han actualitzat recentment.

Llegeixo la premsa i em sento feliç i tranquila, ara em queda despertar aquest homenet de la meva vida, en Martí, que ahir va tornar de colònies i està esgotat, i poc a poc, entre petonets i esmorzars, decidir quan començo a fer la feina que m'he dut a casa per el cap de setmana...

Son aquestes petites coses, les que em fan feliç, les tendresses i l'afecte que aquest mico meu em doni el cap de setmana, servirà per tirar amb la propera, que espero tan dura com aquesta que acabem ara, em faig gran... ja no aguanto tant!.

Demà parlo del boli de l'Aznar, no penseu que no ho faré!.

Pequeñas cosas...

Son aquellas pequeñas cosas,

que nos dejó un tiempo de rosas

en un rincón,

en un papel

o en un cajón.

(Serrat)