dimarts, 24 d’octubre de 2006

I si toca, doncs toca....


I avui, jo que soc crítica amb ells, normalment què no sempre, avui els vull felicitar, han fet una cosa molt important, per mi i per moltes dones.
Dissabte al vespre, un munt d'ells és varen possar d'acord i varen sortir al carrer, varen cridar, varen dur pancartes, varen dur llacets, varen dur cartells, és varen deixar acompanyar per un grupet de dones, però ells varen ser majoría!.
Els homes, els nostres, els de les veïnes, els amants, els amics, els cunyats, cosins i parents diverssos, tots, varen sortir al carrer per cridar.... PROU!.
No més violència masclista contre les dones.
He vist d'altres vegades homes manifestar-se en contra, però no convocaven ells, aquest cop sí, ha estat a Sevilla, organitzada per la Asociación de hombres por la Igualdad de Gènero, i ara sols queda que l'exemple aquest sigui una pica en Flandes, sigui el començament de molts homes dient prou, no podem seguir aixì.
D'aquesta manera una mica "joaneta", vull dir que m'han fet feliç, que us necessitem, que amb això sols acabarem si fem un front comú i tots a una diem i actuem en contra.
Nois, encara és possible què ens entenguem!.
Pd: si em tingués que definir, jo seria de lletres, imagino.... però ara fà una estoneta, asseguda al meu sofà i tot xerrant amb en Martí, he fet nombres, i no em surten... potser he oblidat sumar...., poso una petita xifra i a veure si algú endevina de què parlo.....

Del 1 al 15: 6
del 16 al 36: 15
del 37 al 46: 20
del 47 al 67: 30
del 68 al 85: 39

Això s'en diu paritat.... ja sabeu de què parlo?. S'accepten respostes¡
Enllaç a l'artícle recomenat per la Mosca, molt oportú.

6 comentaris:

Duna. ha dit...

Jo també sóc de lletres, però si no m'equivoco estàs dient que aquí correspodrien 15 dones per a haver-hi paritat. Vaig pel bon camí?

Mármol ha dit...

Joana, yo no estuve, pero teneis mi apoyo ¡¡¡ fuera los porcentajes¡¡¡IGUALDAD¡¡¡ de una vez por todas. Mira que va a costar conseguirlo.EN MI NOMBRE SI

Joana ha dit...

Duna,
com pots veure la nostre llista no és paritària.
Una decepció.
Mármol,
grácias por tu apoyo, pero ahora mismo, sin los porcentajes, casi no existiramos, y ni asi, se cumplen¡.
Ahi no hemos podido opinar, pero las de aqui si podremos, esperamos ese apoyo entonces.
Petonets als dos i gràcies per no se "orgànics" com d'altres.

Gemma Ferré ha dit...

Espero que algún dia no ens calgui ni als homes ni a les dones sortir al carrer per haver-nos de manifestar per aquestes coses. Voldrà dir que hem aconseguit un món millor i tant dir el que pensem haurà servit per alguna cosa.

Anònim ha dit...

Gràcies Joana, al clau com altres vegades (encara que discrepem en algunes coses).

Sí Gemma, jo també voldria viure en un món bonic que.....Però no vivim.

No sóc orgànica, així que em permeto donar la impressió de que aquesta campanya m'ha transmès la imatge de que quan la gent es posa "seriosa" ("ei ! que aquí ens la juguem") es deixen de "collonades" (mai millor dit) de paritats en llistes i es desdiuen de molts compromisos....de "boquilla". I no tan sols els socialistes.

Com sempre, aquestes situacions són un bon tast del nivell de compromís.

Un anàlisi de la paritat en llistes en l'article de Marta Aznar a La Malla (http://www.lamalla.net/canal/catalunya/noticies/article?id=149445)

Una abraçada,

Laia.

Pipero ha dit...

Totalment d'acord amb la gent de Sevilla, a veure si en altres llocs ens apliquem "el cuento". Només així desprès podem anar a veure què es fa, per ex. amb els col.lectius d'immigrants on aquests problemes semblen encara més exacerbats, perque, què podem ensenyar si nosaltres som els primers en no fer el que s'ha de fer?