dijous, 5 d’octubre de 2006

És insultant..

nom



Em sento fatal, estic enfadada i no m'agrada.
Tinc que aprendre a tenir més "patxoca", passar una mica més i noi.... és que no puc!.
Aquests dies la falta d'educació i saber estar, com sempre, però ara una mica més, del PP em te a mil. He de cuidar la tensió, i només aixecar-me ja em poso nervi.
No son ja les habituals mentides d'ells al Congrés de Diputats, ahir mateix en Rajoy -titoi- va i parla de coses que estàn sota secret de sumari, mentre l'Acebes, ufffff, va assentint amb el cap, segur que l'havia escrit ell el discurs. No respecten ni els jutges, ni la justícia, ni les decisions judicials... rés de rés!.
Això si, se senten "insultats" quan els califiquen d'Extrema dreta Espanyola... para muestra un botón!, son i estàn tots allà mateix.
Lo millor de tot, la falta de respecte a les institucions i als electors i electores d'aquest país.
Ahir, vaig veure un "senyor", President d'una comunitat veïna, baixar les escales del Parlament amb actitud chulesca y matona, de les 8 hores que va durar la moció de censura que li havien presentat, ell hi va ser dues hores justetes!. Imagineu si en Zapatero fes una cosa aixì?, seria la BOMBA. No és una falta de respecte això?, va anar a votar i poca cosa més, el somriure dels seus llavis era prepotent i molt desagradable.
No podem tenir polítics com aquests, son un insult.
Sort que ahir al vespre, i en contra del què sempre faig, vaig assistir a un acte entranyable, carinyós y reivindicatiu. Ahir la Secretaría de la Dona del PSC de Mataró, va presentar una exposició que dura fins el dia 10 al Foment Mataroní.
Vaig recordar cosetes, lo molt que va costar la creació de la mateixa, fa ja molts anys. La lluita que varem tenir amb algunes companyes que no la volien, el recolzament del llavors Primer Secretari, en Remi, el nostre Remi.
Ho varem aconseguir, la seva creació, a la segona votació i fins avui, s'han fet un munt de coses, estem i som actives, ni que jo em mantingui a l'ombre, saben que poden comptar amb mi. Quan la igualtat real arribi, què ho farà, llavors potser no caldrà reivindicar, de moment aqui estem, esperant, treballant i demanant unes llistes paritàries, com ha de ser.
La foto és de Jaume Álvarez i ha tingut el detall de permetre la seva publicació.

7 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

I farem moltes més coses. Ah!! tu no 'ets a l'ombra'!! ets més que activa, sort en tenim de tu! L'èxit és de totes FELICITATS!

Glòria ha dit...

Té raó la Núria, d'estar a l'hombra, res! Totes ens fem costat.
Estic molt satisfeta d'aquesta Secretari de la Dona.
I gràcies per venir, saps que em vaig alegrar molt.
Felicitats a totes!

imagina ha dit...

Hoy me he mirado la tensión y la tenía un poco alta, no me extrañaría que me subiera por los cabreos que cojo con los cavernosos personajes, cúpulas del PP y presidentes del poder judicial, devenidos en sicarios de los intereses de un partido despreciable que ensucia la vida política del país.
Saludos

Arare_ ha dit...

M'agrada com éts, Joana! Endavant! i ves amb compte, no et sulfuris, no val la pena, són uns podrits!

petonets des del meu mar

imagina ha dit...

“abrazil”, no recibido de momento, stop.
Como estas de la tensión y de la gripe (¿), stop.
Besos, abrazos y sigue igual ……pero sin gripe

Joana ha dit...

Núria i Glòria, ja sabeu, estem a una i us estimo a les dues i compartim tantes coses...
Imagina, yo debo ir a mirarla de nuevo... y ya temo!, estos dias me "enciendo" ràpido. Mi gripe... bueno cómo le digo a un compañero, en broma eso si, estoy cargada de pecho!. :)
Arare, a mi m'agrada com ets tu i com escrius i com sents el mar... com jo.. endins!.
Petonets a tot-hom.

Mármol ha dit...

A mí antes me pasaba algo parecido con es "banda" pero leyendo a Buda he llegado a conseguir que me resbalen del todo...inténtalo...ya no se merecen ni un enfado...nostros a trabajar y prou
Un abrazo.Mármol