diumenge, 1 d’octubre de 2006

75 anys !!

nom



Avui és un gran dia, bueno, ho va ser fa ja 75 anys, però avui, jo que soc aqui, ho vull celebrar.
Fa 75 anys de l'aprovació del sufragi femení, o el que és el mateix, del vot de les dones a Espanya.
No va ser sencill, llavors hi habia 3 diputades al Parlament i dues, Clara Campoamor i Victòria Kent, les dues, grans dones, defensaven postures diferents, poques i discrepants... em recorda un passat recient al PSC de Mataró, crear algo tan sencill i efectiu com la Secretaría de la Dona, va posar en contra de les que ho duiem a algunes insignes senyores benestants de l'Agrupació...., però no sols ho varem aconsseguir, ara mateix és una de les seccions del PSC que funciona millor i més activa.
Per sort, va guanyar Campoamor i el resultat, justet però suficient va permetre que les dones votessin l'any 1933 per primer cop.
Admeto que admiro les dones que lluitaven llavors, ni que les primeres en demanar-ho varen ser molt dures i fins i tot violentes, varen viure situacions terribles. Les Angleses varen ser alimentades durant les vagues de fam, de manera terrible, amb uns tubs fastigosos, a la força i de manera brutal. Eren considerades boges i tractades com a tals, apart del típic i vil masclisme que consideraba que eren unes histèriques.
Viure aquella època tenia que ser, malgrat tot, emocionant.
Un diputat va dir aquella memorable jornada, tal com diu avui El Mundo, (per cert en un molt bon artícle): La dona espanyola, deia per la seva banda el republicà radical José Álvarez Boylla, mereix tota classe de respectes com mestressa i educadora dels seus fills, però "com política és retardataria, és retrògrada, encara no s'ha separat de la influència de la sagristia i del confessionari".
Si visqués ara mateix fliparía de veure com hem evolucionat i avançat, que ara som molt més modernes i avançades d'idees que no pas ells. No eren pas retròguedes les dones, estaven, sencillament, sotmeses.
Avui, com tantes altres vegades, hauria volgut ser a Madrid i anar al concert que han organitzat per conmemorar aquesta data, no ha pogut ser...

7 comentaris:

Núria Aguilar ha dit...

Felicitats a totes, i cal continuar, tenim encara molt camí per endavant i el farem!

Gemma Ferré ha dit...

Sembla mentida que una cosa així faci tant poc que la tenim i que hi hagi encara tants països que no la tinguin...

imagina ha dit...

Comentario en mi post sobre el mismo tema:
A los seres humanos, pepetxu, nos queda un largo camino hasta que se pueda considerar que vivimos en un mundo de justicia y respeto por los demás, por eso todos-as los que han colaborado a que así sea, merecen el recuerdo y nuestro homenaje.

Saludos

Te he enlazado este post y el del abrazo. Espero que no te moleste.

Sara ha dit...

Felicidades a todas! Algo que es tan normal parece mentira que haya países que todavía no lo tengan... en fin, viva el feminismo porque gracias a las primeras feministas nosotras hoy podemos votar, entre otras cosas.

Besossss.

Glòria. ha dit...

Felicitats! I tant que continuarem!
S'hauria d'organitzar aquí també un concert com aquest de Madrid.
Segur que hi aniríem unes quantes dones.

an_drea ha dit...

Quan diuen que fa 75 anys, inmediatament em ve al cap "només 75 anys?" Sembla increible...
Pero ahir sentint les notícies aquesta idea em va canviar. A Suïssa van aconseguir el dret al vot de les dones l'any 1971...més increible encara...
Però encara queda molta feina per fer...
Joana, t'he contestat en el meu blog per allò que em preguntaves.

Dan ha dit...

Les meves filles creien que era una broma el que abans les dones no podessin votar. I que sols faci 75 anys d'aixo!