dimarts, 10 d’octubre de 2006

Uffff.....


Pujo, baixo, entro, surto, parlo, escolto, escric, atenc persones, somric, miro el correu, responc, convido a participar, participo, abraço i petonejo, dono ànims a una dona que estimo molt, sembla que el mal moment va passant, atenc el telèfon, consolo, torno a escoltar i donar ànims, demano sales, obro cartes, preparo etiquetes, compro material, encarrego quadres, imprimeixo documents, faig un munt de fotocòpies, atenc ara el mòbil i per un segon... sols un instant... miro el paisatge, recolzada a la meva taula miro el mar blau i suau què veig des de la finestra del meu despatx, (llàstima els dos montres què m'han aixecat a tocar de mar, just al meu davant), i penso.... què bé m'aniria ara mateix un passeig vora el mar... tranquileta.... si fos possible en bona companyia....
Però estem en campanya, no soc política però treballo per ells, no tenim temps per perdre, casi ni per pensar.
Em torno a girar i entra més gent al meu despatx, respiro profundament, ja he recuperat, en sols un minut, part de la calma.
Pujo, baixo...

(La foto del passeig marítim, magnífica, de Quico Melero).

7 comentaris:

Duna ha dit...

Si et serveix la meva companyia m'hi apunto.
Un petó. I és veritat, la foto preciosa.

Dan ha dit...

I això és la precampanya! (precampanya, encara no campanya) Quan arribi la campanya, que no us passi res!!

Eu ha dit...

Ànims, Joana!!

Sense tu, les nostres campanyes no serien possible. Ni les nostres assemblees. Ni els nostres actes. Ni el nostre dia a dia...

Felicitats per la teva feina i molts petons!

Anònim ha dit...

Una joieta Joana.

Estava repassant blogs socialistes en cerca de política i....t'he trobat a tu.

Quin canvi de nivell.

I si les altres es posen a tyreballar per tu i tu et dediques a fer la política?

M'ha encantat el video de les abraçades. Tambè m'ha posat tendreta.

Laia

Sara ha dit...

Pobreta!

M'ha entrat l'estré només de llegir-te, jeje.

Ànim, maca... i sort!

imagina ha dit...

Que bien si pudiera ser al revés, mirar el paisaje, respirar el aire libre, ir a pasear a los hijos, los nietos, el perro, escribir, leer, pintar, filmar, y durante cinco minutos trabajar, subir, bajar, entrar salir, hablar, etc.
En el blog de Vicenç Navarro, he leido un artículo (¿Qué Cataluña? http://www.vnavarro.org/ ) muy clarificador. Sino lo conoces, creo que te gustará.
Saludos

Joana ha dit...

Duna,
crec que tu i jo hem de fer aquest passeig, ens entenem tant bé...
Dan, pitjor? nooo siusplau, auxiliiiiii... :).
Eu, em temo que em faig gran...
Laia, doncs millor què no, m'agrada veure els "toros" des de la barrera, la política la gaudeixo així. Benvinguda, et visitaré.
Sara, va dona, vina cap aqui i ens dones una mà!.
Imagina.. imaginas?... al revés....no sabes cómo me encantaría. Estás invitado a ese paseo.
Petonets a tots i totes!.