dilluns, 16 d’octubre de 2006

Inici de campanya... diferent!

nom



Acabo d'arribar del sopar d'inici de campanya de la meva Agrupació.
Un munt de gent, animada i amg ganes, indignats per el vídeo insultant d'avui, son uns barroers aquests de Ciu, això era un clam unànim.
Un cop he rebut a tot.hom, he fet la meva feina, rebre, cobrar el sopar, atendre peticions diferents i com no.. pagar el sopar, és clar.
En aquests sopars acostumo a seure a una punta de taula, per estar més disponible i sec sempre amb la meva amiga Encarna, el de la megafonia en José Luís i llavors gent amb ganes de riure una mica, lo seriòs ve després.
Avui teniem en Jaume, en Toni, La Núria i la Glòria, això eren els propers doncs la taula era molt llarga. La Glòria ja ha viscut soparets a prop meu i ja no és sorprèn gaire. La Núria, és amiga meva, sap quin peu calço.
Pero la cara d'en Toni i en Jaume era un poema... ells sempre em veuen allà al despatx, seriosa, bueno casi sempre..., però així suelta doncs no m'havien vist, feien cara de pensar.....aquestes noies.... què fan?.
Hem rigut, això no ho dubteu, de política no hem parlat, ja teniem els ponents dispossats per més tard.
Hem parlat de tamanys, de persones i estris. El de la megafonia ja no vol seure en un altre lloc, li és igual la teca, ell sap que passarà una molt bona estona.
I és que nois i noies, estar en un sopar polític, no treu passar una bona estona, no treu què podem tirar los tejos, de manera simpàtica a un jove dispossat i maco.
Després ens hem emocionat amb els homenetjats, ha estat un acte molt maco, la gent gran.... mai els hi pagarem prou el què han fet per nosaltres.
Hem presentat un llibret, on he escrit una petita biografia del meu estimat tiet Pascual, si teniu curiositat l'enllaço.
En fi, estem en campanya i us vull animar a participar, preguntar, decidir, fer una campanya neta i votar, això SÍ, votar esquerres!!, no ho oblideu.

6 comentaris:

Duna. ha dit...

Quina pena que m'ho he perdut,
Jo també hagués triat estar a prop teu i riure amb ganes! Per cert, estava convidat en Nacho Vidal? Je je je.
Un petó.

Dan ha dit...

uina mena d'eleccions porteu entre mans que us centreu en "tamanys, persones i estris"? Glups quina por!
;-)

Naya ha dit...

M'hauria agradat poder ser al sopar d'ahir, en tenia ganes.

En fi, un altre dia haurà de ser.

Núria Aguilar ha dit...

Va estar molt bé, vem parlar, riure, treballar, escoltar, saludar, petonajar, escandalitzar..., molta feina.

Rafa ha dit...

Quan en Pascual ens va explicar la seva historia en una conferencia ja em va impressionar, ara que la rellegeixo i la recordo m'ha impressionat més. Aquesta memòria històrica, que ens diu la veritat del que va passar és la que no s'ha de perdre, tot i que entenc que sigui dur recordar-la. Per això, es mereixen aquests homenatges.

Joana, no estic perdut, però hem costa posar-me al blog sabent que encara em queda alguna cosa per fer, i no paro. T'agraeixo que et preocupis, i recordo que és la segona vegada que ho has fet! Gràcies.

Un petó

PD: Doncs sí que us ho passeu bé els sopars!

Joana ha dit...

Duna,
jo, com casi sempre, et vaig trobar a faltar!.
Dan...je je.. estressa molt la política, de veres.
Naya,
em va saber greu la teva absència.
Núria,
sshhh, no diguis escandalitzar que pensen malament!! jajaj, va ser estupendo!.
Rafa,
gràcies, per mi en Pascual és casi el meu pare.
Anyoro les teves lletres!!, però t'entenc.
Petonets a tots i totes!.