dissabte, 7 d’octubre de 2006

No és això jovent... no és això...


Ahir, veient les imatges de la batalla campal del Casc Antic de Barcelona, pensaba que no és això, els canvis i millores, les reivindicacions, no poden passar per malmetre espais públics ni per atacar les persones, siguin mossos o siguin ciutadans i ciutadanes .
Conec i tracto un munt de joves, apart dels tres fills que tinc entre els 23 i 27 anys, els joves que sovint venen a la feina.
Son joves actius, correctes, amb inquietuds, què organitzen actes solidaris com el d'avui, què treballen per un mon millor. Què també estàn en contra de l'especulació, què tampoc poden independitzar-se, dormen poc i estudien, et donen una abraçada quan la necessites, son atents i saben divertir-se sense fer aquestes barbaritats.
Ser antisistema és això?, ser okupa és això?, doncs no veig la necessitat d'anar per el mon, destrossant edificis què paguem entre tots i totes. Va haver un temps què els okupes em feien gràcia, els defensava, creia que feien el correcte, reivindicar contra l'especulació, ara crec què han perdut el nort. Cada manifestació seva costa una barbaritat de diners i no sols als contribuents.
Ser jove ha d'anar lligat amb ser reivindicatiu. Dificilment farem als 40 el què no varem fer als 20, però de veritat, no cal la violència, ni malmetre rés per ser escoltat. Crec que el sistèma democràtic, ni què no és perfecte, és el millor per expressar i defensar les nostres idees.
He tingut molta sort amb el jovent què m'envolta, a tots nivells, dir què els estimo i respecto, seria dir poc.
Ànims, sou el nostre futur.

5 comentaris:

creatiu ha dit...

Estic totalment d'acord, el millor és que aquests Okupes que van de salvadores del pueblo i la juventut, son els "hijos de papa" de la zona pija de Barcelona. Van de "rebeldes" i ja tenen pis assegurat al barri de Gràcia. "Me parto y me troncho".

Dan ha dit...

Certament hi ha rebelds que fan riure (o pena).

imagina ha dit...

Siempre que ocurre alguna cosa como la del Casc Antic, del otro día, pienso como tú que no tiene ningún sentido que para reivindicar lo que sea, haya que destrozarlo todo, pero después me doy cuenta que los treinta o cuarenta años que me distancian de esa juventud, podrían ser el motivo de la diferente forma de ver las cosas.
Que duda cabe que en los actos de reivindicación o protesta, que se puedan organizar honestamente, se infiltran personajes destructivos (pagados por alguien o no), que lo que persiguen es el caos. De estos los hay ahora y los ha habido siempre.
Y tampoco tengo ninguna duda de que la gran mayoría de juventud, son gente correcta, sana y honesta, aunque no apostaría por que incluso estos estuvieran de acuerdo con nuestros puntos de vista,
Saludos

Albert de la Hoz ha dit...

Nosaltres, fills de Franco, vam criticar l'autoritarisme perquè n'havíem patit massa.
Tanmateix, alguns de nosaltres han confós autoritarisme amb l'autoritat fonamentada amb l'exemple i s'ha fet deixadesa de la formació, renunciant a l'ofici de pare/mare/mestre.
L'altre dia un Policia Municipal em va dir que anar despullat pel carrer no està prohibit, potser un dia demanaré una entrevista amb l'alcalde per a què em rebi i jo hi aniré despullat.

Gemma Ferré ha dit...

El moviment okupa ha anat degenerant els darrers anys, jo ja no veig, al menys al meu barri, joves okupes que organitzin res ni diguin allò tan graciós de "alliberar espais". Jo també els hi tenia simpatia, però ara els nostres okupes de Sant Andreu, i en tenim molts, són associals que fan més por que una altra cosa.