dissabte, 4 de juliol de 2009

Ganes de còrrer...

No se si li passa a d'altres persones, a mi, des de fa un parell de mesos, em passa sovint.
Ganes de fer un cop de cap i marxar lluny, però molt lluny. Només tinc que consultar una persona, i aquesta, casi segur diria que sí. Crec que posar distància ajuda, els problemes son menys presents, ni que siguin els mateixos. Ho he comprovat amb els 3 dies a Ribes de Fresser, era gaire bé, com estar a mil kilòmetres de tot... i eren reals!
Si hagués deixat el mòbil a Mataró... ja hauria sigut.... perfecte!
De vegades, massa sovint, no ens deixen viure tranquilets.
Però després penso.... i jo per quin motiu he demarxar enlloc?, lluny des meus nens i nenes, d'el net, sols per l'estupidesa humana d'altres?.
Mentres, em demanen calma i paciència, em demanen escrigui en un paper, i costa, costa molt, la ràbia i la indignació sovint em guanyen la partida, i ni que imagino el goig que li provoca, ja sabeu el dit, qui riu l'últim, riu millor.
I malgrat no ser creient, si crec que a la vida s'acaba pagant el mal que es fa, ja ho crec.
Sols em resta que aquest sigui multiplicat per 10 del què ara estàn, sí, estàn, provocant, no sols a mi.
El meu fill Daniel va dir la frase exacta, pagarà mama, i li farà pagar qui menys es pensa.
Sols ens queda esperar, però soc un xic impacient.
De tote maneres, a Ribes si deu viure molt bé.


3 comentaris:

Gatxan ha dit...

Joana, marxar és rendir-se i tu ets una dona valenta! Ànimus!!!

Anònim ha dit...

Per descarregar-te t'aconsello cami de Santiago, encara que no siguis creient, t'asseguro que tornaràs nova.El cami és màgic.

Anònim ha dit...

D´això se li pot dir voler-te exiliar-te d´un estat de repressió, és molt llastimós que avui en dia i en la nostre cultura encara i així gent que tingui tan de poder per voler fer perdé el senderi a altres persones.

No sent val emparar-se a religions ni a corrents ideològiques i polítiques, per exercir aquesta maldat.

No és coherent predicar en el púlpit de la democràcia enganyant constantment en la intimitat de la família, no és coherent demanar perdo en els temples dels deus per poder-ne tornar un altra cop a dominar i sotmetre voluntats i costums.

Tot això no pot acabar gaire bé, la gent ja en parla.

Ànim ... sies forta i sorda.