Ídol caigut....

Fa temps que vaig descobrir que el teu "españolismo" caspos t'havia decantat del camí que varem fer junts uns quants anys i mira, per mi sempre havies estat un ídol, per parlar clar, per dir les coses a "raig", per debatir i discutir amb la dreta més rància d'aquesta Espanya nostre, i per moltes més coses.

Sovint havia demanat a la meva Agrupació que et portessin a un sopar d'inici de curs o de campanya, eres dels pocs que em feia certa il.lusió conèixer...

Però noi, la jubilació no et senta bé, potser ha estat la falta de protagonisme, no ho se. Conec d'altres polítics que els hi ha passat, queden a l'ombre i no ho poden superar, deixar el camí lliure a noves generacions i idees, doncs no ho porteu bé, si fos més grollera et diria que tens la famosa "pitopausea". Sort que Montilla ho te clar.

Total, quan vares fer aquella desafortunada intervenció dient que "nos hemos cepillado el Estatuto", vares caure molts punts a la meva escala de valors, aquests que intento mantenir purs.

Però ara, amb el tema de la financiació, ja desbarres, ja dius barbaritats com temples. No oblidem que ets del Sur, allà on van part de les aportacions d'aquests catalans i catalanes dels que ara renegues però tants anys heu parat la mà per rebre els nostres calers.

Ho sento Alfonso, no sols has deixat de ser l'ídol, has deixat de ser company, ni tan sols conegut, per tant, "callese señor Guerra".

Vosté no pot decidir qui és, o no, un bon socialista.

(La caricatura de Mingote, així de "fosc" veig en Guerra)