diumenge, 21 de setembre de 2008

Sortir de l'armari..... (per adults)




Fa ja un temps, el Veí de Dalt, em va fer arribar un mail on a un bon grup de persones ens demanava de fer un escrit eròtic, però de veritat, per un programa que porta per nom "El racó del blocaire calent" a Ona Fm.
Vaig dubtar, és clar, sempre fa un cert pudor això, però em vaig animar i li vaig donar total llibertat que s no li agradava o bé no era prou adient, doncs el podía eliminar i tan amics.
Em va respondre que li agradava i el pensava emetre, ufff, vermella com un perdigot!
Aquest programa el fan una mica tard per mi, la 1 de la nit, ell, tot amable, m'ha fet arribar el mp3 amb el meu escrit llegit per una veu sensual i anònima, que NO és la meva, encara m'ha agradat més!.
He dubtat si el pujaba aqui o no, però noi, em fa molta gràcia compartir el mateix, ni que alguns i algunes dels que em llegiu ja sabeu que hi tinc certa afició, fins i tot us he deixat llegir algún relat... fins i tot m'heu aconsellat que m'hi dediqui..., per tant he decidit "sortir de l'armari literari".
Total, no l'escolteu amb nens ni nenes aprop, i siusplau, no sigueu molt durs amb mi!
Els pudorosos i estrets de ment... millor no l'escolteu. Porta per títol: Papers cubans... i no penso dir en qui em vaig inspirar per el mateix...
Ja em direu...

9 comentaris:

Duna. ha dit...

No sé perquè, però em sona... em sona molt!!!
Felicitats!

TERESA ha dit...

Aquest escrit teu es el somni de molts homes,explicat aixi els posa a 100, pero si el fas real potser ens trobarien que sortirian correns,¡¡¡comprovat¡¡¡ les dones que porten la iniciativa¡¡¡;segons he sentit dir els espantent pobrets

Striper ha dit...

Ostres ara vaig a la dutxa freda es clar cio quins cops amagats..

Toni Soler ha dit...

He escuchado el relato junto a Maribel y al finalizar nos hemos dedicado una mirada complice y un prolongado beso.

Una abrazo Joana

Anònim ha dit...

Chica, si totes les dones parlessin o diguessin quines preferències i anhels desitgen les coses anirien millor.

Tot i així no cal parlar ni dir res, quant és te passió i aquesta és comparteix.

Un peto bonica.

El veí de dalt ha dit...

Digues que sí, dona! Que t'ha quedat de conya! I n'espero mes!
(que diuen per aqu íque sortim corrents els homes, o era que enscorríem,...no sé si ho he entès). Cuida't!

Cuca ha dit...

Felicitats, és un relat fantàstic!
Dedica-t'hi. Quan presentis el llibre, ja m'hi convidaràs, eh!

petons

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Carai!!!! l'escrit un 10, i la veu.......

Isa ha dit...

Moltes felicitats. Ara no tinc temps de sentir-lo, però estic segura que és boníssim.