divendres, 5 de setembre del 2008

Un dia d'aquells.....


Ahir va ser un dia d'aquells per oblidar, però del tot.
Us ha passat mai?.
Dies que des de el matí les coses es comencen a girar i arribes a casa i esperes certa calma i tampoc, i estàs nerviosa i casi ni saps el motiu, i dines a corre cuita i intentes fer una mica de bacaina per calmar els nervis, i tampoc, botes al llit com una mala cosa.
I arriba una trucada que no t'agrada, et carregues una mica més...
Vas un altre cop a la feina i els elements estàn girats, algunes persones no veuen la urgència i et poses encara més nerviosa, comences a maleïr i a pensar... Jo agafo la baixa!!!
Intentes però no arribes i pateixes.. aixó és lo més fort, pateixes tu per la feina que no surt, ni sortirà avui...
I quan mires el rellotge ja no queda temps i per fí sona el telèfon, i algú et diu... estàs bé Joana?, de miracle no plores i dius que sí.... que estàs estressada i sols fa 9 dies que has tornat de vacances...
I tanques la porta i respires, surts al carrer i la calor encara et posa pitjori això que son les 8 de la tarda!, però el veus a ell, allà, esperat pacient amb el seu somriure i penses.... Joana, demà és divendres, calma....
Arribes a casa i llences la roba, entres a la dutxa, respires fons i ja ho veus tot un xic més bé, si no hi puc posar més, perquè pateixo tant?.
En fí... ja ho he dit, un dia d'aquells....

4 comentaris:

Carles Dresaire i Gaudí ha dit...

Que avui és divendres!!!!!!! i demà dissabte!!!!! ànims que podràs descansar!.

Anònim ha dit...

I a sobre has d'aguantar les "neures" d'alguna... I dónes consell!

querida_enemiga ha dit...

Deu ser quelcom universal!!

Toni Soler ha dit...

Hi han dies foscs que és millor passar de puntetes.