Matí de diumenge, un sol esplèndit il.lumina el pati. Per coses d'aquestes de la vida, avui estic sola i ja tocaba! un diumenge matí de calma i per poder pensar una mica, malgrat que admeto que trobo a faltar molt en Martí, de tant en tant em va bé i més ara que vaig de bòlid amb la feina.
Tot mirant el correu, coincideixo, per fí!, amb una antiga amiga al messenger, la Mª Ángeles, hem fet mil lluites a favor de les dones les dues juntes. Per motius variats ella va plegar, una mica decepcionada, però per mi, les seves paraules sempre han tingut un valor i una força que no he trobat en cap més companya, malgrat haber fet molta feina.
Tot xerrant parlavem, com no, de les properes llistes, sensacions i impresions, rés més. Li he fet constar que jo segueixo "peleona", malgrat els entrebancs i donada la meva absència total de ganes de manar enlloc, em considero capaç d'opinar, sense embuts.
Estic pensant en la conversa, un cop acabada i em pregunto... quantes dones han desistit per no lluitar més?, per no rebre més decepcions?.
Quantes persones han treballat fa temps i amb ganes i no s'els ha tingut en compte?, qué valoren a l'hora d'escollir la gent?, si treballen?, si tenen les cuixes més maques?, si saben fer millor la pilota?, si tenen una trajectòria satisfactòria i ample?, si son més joves?.
Jo tinc un objectiu clar i contundent i se que d'altres persones el contemplen amb mi, una representant de la Secretaria de la Dona ha d'estar en un lloc destacat, per sortir vaja, no oblidem la feina feta per aquest grup, el més actiu ara mateix del PSC de Mataró i no sols això, el que més gent reuneix als actes, els fa més sovint i tenim unes quantes dones preparades per ser.hi.
He viscut decepcions, d'amics, d'amigues, de persones que han pencat moltíssim i després rés.....
Hem d'esperar l'Assemblea, és clar, abans ningú m'ha demanat la meva opinió i potser millor, no estem de moda les persones que parlem clar i català!.
Som dones, som Socialistes i ja en tenim prou de bones paraules.... volem fets.
Segueixo reflexionant....
4 comentaris:
no defalleixis
Joana, aquest serà el segle de les persones, sense discriminacions, està finalitzant el patriarcat que va fer desapareixer al matriarcat. Son temps de trànsit, amb les crisi que això representa. Cal tenir paciència, i el AMOR que a cap de nosaltres ens manca, per anar entrant en la nova era, l'era dels humans. Encara queden restes, que com els dinosauris, aniran desapareixent mica en mica, per la seva pròpia caducitat. com diu en francesc no defallim. Força carinyo, la història es fa, no s'escriu, i tu i jo, i tot@s l'anem fent dia a dia.
Un plaer coneixer-te físicament dijous.
Llegeix-te el meu post de la lliçó de les oques. Un petó virtual que espero donar-te en viu ben aviat.
Pilar Ventura Py
Estic d'acord amb tu!
I segur que ho estarà, en un lloc important una representant de la Secretaria de la Dona!
Salut i força!
Con muchas como tú, seguro que los conseguireis. MOLTAS FELICITATS.UN FUERTE ABRAZO.
Publica un comentari a l'entrada