diumenge, 9 de juliol del 2006

Famílies, però quines famílies?

nom




Avui és tanca la cinquena Trobada Mundial de les Famílies i és clar... no em puc deixar de preguntar de quines famílies?, les "reals"?, i no parlo de monarquia que prou repelús em va fer veure'ls allà tos ajupidets al davant del mal anomenat "papa" i dic mal anomenat, perquè un pare no fa distincions entre fills/es.
Parlo de les famílies que actualment existeixen, les famílies monoparentals, les famílies homosexuals, etc...., la realitat social no te rés a veure amb aquesta trobada, donat que no accepten tots els tipus de famílies existents. És públic i evident que soc agnòstica, però se persones que s'han sentit maltractades per l'Esglèsia católica, persones molt creients que no entenen els motius de la seva discriminació.
Si jo fes una trobada de cuineres/ers no podría discriminar els que cuinen peix o bé cuinen bistecs, o bé els que son vegetarians, cuineres/ers és tot.hom que cuina. Dit aixì, crec que és prou entenedor, les famílies que aquests i aquests volen, no tenen rés a veure amb el nostre dia a dia, amb la realitat social del moment.
Cada cop son i som més els i les divorciats/des, tornats a casar o sencillament "arrejuntaos" (viure junts), tots aquests estem fora per sistema d'aquestes trobades i no entenc ni mai ho faré que és jutgi les persones per qui dormen, per qui estimen o per qui conviuen, a l'Esglèsia, suposadament, li interesen les ànimes no si jo dormo amb un home o una dona i si per dormir i tinc papers!
Soc una persona que viu en "peccātum" per ells és clar, per mi visc l'amor quan és presenta i amb qui vull viure el mateix.
Ahir miraba la trobada de Valencia i pensaba que si tanco els ulls i sols escolto, faig un viatge al passat, on ells encara manaven.... per sort ja no és així.

Si el amor, como todo, es cuestión de palabras,
acercarme a tu cuerpo fue crear un idioma.
Luis García Montero

10 comentaris:

Ramon Bassas ha dit...

Mireu aquesta foto: http://u.univision.com/contentroot/uol/art/images/noticias/world/2006/07/060707_papa_spain_3.jpg

G.L. ha dit...

Estoy de acuerdo al 100%.
Este encuentro de las familias "de bien" es un paripé más de la Iglesia para intentar demostrar que aun tiene poder...
La familia, matrimonio, institución eclesiástica, o lo que sea según ellos no está en peligro, nadie la ha abolido. Lo que hacen las leyes es reconocer derechos a los ciudadanos, y la religión en esto está al margen, eso en la sociedad actual, democrática y plural, pero ellos aun viven en la Edad Media, y podrían seguir así hasta "el día del juicio final"...

Un petó.

Albert ha dit...

EStic d'acord Joana amb això del nom de "papa", però jo vaig més lluny i enlloc de parlar de fills i filles, què vols que et digui? ¿Oi que ha vingut a defensar la família? ¿Doncs que coi fa un papa si no té la mama al costat? I si el càrrec ha de ser unipersonal, doncs ara papa i el proper una mama.

Joana ha dit...

Ramon,
bonissima la foto!.
Columnista,
paripé es la palabra, ellos deberían limitarse a sus familias, no a criticar a todo/a el que se quiere.
Albert,
m'has fet riure!, si no volen dones al sacerdoci.... una mama seria ideal!.
Petonets als tres.

Anònim ha dit...

Qui es la Rita de que parla la samarreta?

Anònim ha dit...

La Barberà, alcaldesa.

Euphorbia ha dit...

Aquesta relació d'ajuda mútua entre espècies que ens han oferit aquest cap de setmana l'església i el PP ha estat espectacular, digne dels millors tractats d'etologia. En els llibres de text s'haurien de deixar de banda les clàssiques simbiosis i parlar d'aquesta trobada històrica.

Albert ha dit...

Joana, T'ha fet riure perquè
1.- Com a dona no creus que l'Església abandoni la seva falocràcia.
2.- Com a dona d'esquerres l'Església respecti a una part de la Humanitat.
3.- Com a sociòloga no creus que l'Església sigui una societat oberta.
4.- Com a cristiana veus que el seu missatge no és el de Crist.
Epíleg.
No fa riure, fa pena.

Joana ha dit...

Albert,
quan vaig dir riure, volía dir somriure, al imaginar la situació, és evident que l'Esglèsia tem el "poder" femení, mai veurem dones al seu davant.
Gemma, aquest cap de setmana hem presenciat un "acte d'amor" entre el Papa i el PP, és el què tenim... la España de la pandereta!.
Margue, grácias por tus elogios. Es evidente que esta Iglesia no representa a la mayor parte de la sociedad, deberían aplicarse aquella famosa frase.... El que esté libre de culpa... que tire la primera piedra!, ellos no serían seguro!.

Isa ha dit...

Suposo que és qüestió de temps. Aquests organismes tan anquil·losats necessiten segles per adaptar-se als nous temps. Llàstima, però.