dimarts, 25 de juliol de 2006

Ser radical.....



Diu el diccionari de la Real Academia Española que un dels significats de Radical és: Partidario de reformas extremas, especialmente en sentido democrático.
Bé, de vegades algú m'ha calificat així i donada la meva manera de parlar i expressar-me doncs potser ho semblo, ni que donat el significat de l'adjectiu doncs si, soc radical, sempre i quan sigui per intentar millorar alguna cosa, no sempre ho aconsegueixo.
Tot això ve donat perquè una persona ahir em va dir que la meva defensa dels Palestins era radical....
I és clar, jo que estic indignada de la desproporció de les reaccions d'Israel, dels morts civils, els nens i dones que no tenen menjar ni aigua, no oblidem que han bombardejat les carretes i ponts, dels hospitals que comencen a faltar medicines, de les imatges de nens i nenes destrossats per les bombes..... puc ser radical en intentar la seva defensa?, em puc permetre d'estar indignada i empipada?, puc qualificar d'assasins els que fan aquestes barbaritats?, doncs jo dic que SI, no sols puc, he de fer-ho, i com sols puc fer-ho des de la paraula, els escrits i la indignació creixent, doncs expresso i soc radical i m'agrada ser-ho.
Les guerres sempre son bàrbares, sempre mor gent innocent, però sols veure les llistes de morts es veu qui és el país ric i opressor. Què feia ahir la Condolenza al Liban?, buscar la Pau?, la rendició? o bé pensa aprofitar el viatge per vendre més armes a Israel?, segur que és aquesta darrera la opció bona.
Acabo de signar una cosa que diu més o menys.... excepto los civiles Libaneses.... què he recollit del blog Otromundoesposible , potser no serveix de gaire, però de vegades, les petites coses, poden fer grans projectes.
Ja està bé punyetes!.

10 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

La definició de "radical" que poses és acadèmicament correcte, però per mi ser radical és anar a la rel de les coses i en aquest sentit tu no ets radical.
No fa gaire un diari publicava una foto en la que una família d' àrabs, no recordo exactament de quin país, aplaudia per cada bomba que queia a Haifa i invito els qui entenen anglès que cliquin
http://ontheface.blogware.com/blog/_archives/2006/7/20/2142505.html
i encara que els periodistes, al principi, van voler veure odi dels nens israelites envers els libanesos es van fotre de nassos perquè els dibuixos que posaven no eren d'odi sinó de l'esbarjo després de dies tancats en un refugi.

Anònim ha dit...

Albert,
sols et falta cridar "endavant Israel"!!

RBR ha dit...

Compte amb la radicalitat que va buscada, per erradicar-la, i mai millor dit. A cuants radicals coneixes, a més de tú mateixa ... i un servidor ...

Albert de la Hoz ha dit...

Anònim, doncs t'equivoques de mig a mig. A més el teu estil evidencia fanatisme. Tu no has vist que posi Israel per sobre de cap altra país, jo he constatat un fet. Discrepo amb la Joana, però també he discrepat amb Pilar Rahola i discreparé amb tots els qui teniu la sort de tenir les "idees clares". Tu les tens clares, ja ho veig, doncs que Santa Llúcia et conservi la vista.

Joana ha dit...

Albert,
no estic d'acord amb tu, és evident, però respecto la teva opinió, és clar.
Jo defenso o intento fer.ho, als més dèbils i aquests, sense cap dubte son els civils, Israel no respecte ni els nens.
RBR,
conec gent radical y pasional, ser això no vol dir ser irraonable, encara que alguns ho vulguin veure així.
Per cert, ets un radical que s'explica molt bé. :).
Petonets als dos.

Albert de la Hoz ha dit...

Jo també respecto que no estiguis d'acord amb mi, però dir que estàs al costat dels febles em resulta demagògia perquè és donar entendre que jo estic al costat dels forts i no ho pots demostrar. En què et bases?
Si t'abelleix llegeix els articles que hi ha a LA VANGUARDIA signats per Francesc Marc Álvaro, Enric Juliana i l'Editorial.

Albert de la Hoz ha dit...

¿Com goses de parlar de nens i no dius res de la mare palestina que és diputada només perquè ha enviat i seguirà enviant els seus fills a ser martir per Al.là tot suicidant-se matant israelites, siguin nens o avis?

Joana ha dit...

Albert,
estàs una mica "espitós" no?.
No t'he acusat de rés, dic les coses com les veig, no busquis tres peus al gat siusplau.
La calor no et senta massa bé no?.
Apa, amb calma, sempre és bó respectar l'opinió dels demés i no dic de qui estas de part, a la fi, cada ún defensem el què creiem no?.
Jo, en tot moment parlo dels civils, i "punto".
segueixo pensant que l'actuació d'Israel és desproporcionada i assasina, sencillament.
Un petonet, malgrat tot.

Albert de la Hoz ha dit...

Acullo el petó com a mostra d'amistat, però l'amistat no està renyida amb el pensament, oi?
I tu no argumentes, dius que estàs a favor d'aquells i en contra dels altres, que si la calor m'afecta, que si això i allò; però vas amb una idea pre-fixada i no comentes res, res del que jo dic.
Jo crec com tu amb la llibertat d'expressió, però quan no es dialoga, sinó que es defensa l'opinió pròpia sense considerar altres arguments, quan es tenen les idees tan clares com tu, aleshores la llibertat d'expressió és decorativa, però ineficaç.
Un petó.

Rafa Villaró ha dit...

http://www.barcelonaradical.net/index.php
radicals...