Ahir vaig treballar les hores d'avui per poder dur en Martí als campaments que fa el seu esplai al Berguedà, una bona part del trajecte és per una carretera estreta i envoltada de muntanyes i masies, la majoria restaurades i precioses.
Vaques, sol, calor però sense humitats, curves, algún mareig del protagonista, i vert, tot molt vert.
El trajecte des de el desviament de les Lloses fins a Berga és preciós. Acaba amb l'embassament de la Baells, una vista impresionant.
Un cop descarregat "el paquet", amb la meva filla que duia el cotxe, hem anat tranquiletes, xerrant i escoltant en Marc Antoni, explicant coses, anècdotes i alguna intimitat. Com m'agraden aquestes estones amb ella...
Hem parat a fer un cafetó i fins a casa, sopar soleta i ara un petit post. Per acabar el dia de gust he trobat aquestes roses al blog de Jpinto, alguna manera millor de fer.ho?.. no crec....
dimecres, 19 de juliol del 2006
Roses, calma i relax....
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Suposo que no t'has acostat a les vaques perquè cada una té un centenar de mosques per companyia, la qual cosa no treu que hagis tingut un bon dia, que des de l'Eixample provoca una sana enveja.
M'encanta llegir que estàs tan contenta i relaxada, encara que estic segura que enyoraràs molt el teu fill aquests dies.
Albert,
jo no m'acosto a una vaca ni que em paguin diners!, no soc gens amiga de les bésties, ho admeto...
Isa!!!!!!,
guapa meva!!, doncs si.... el trobo a faltar moltissim... ahir el silenci d'aquest "raconet" meu era massa fort.
Je je, com es nota que no ets de poble... Ja veuràs com en Martí disfrutarà amb les vaques i altres elements que no tenim aquí.
La conversa amb la teva filla segur que també ha estat molt fructífera.
Disfruta del llibre!
HOLA JOANA me ha gustado el comentario yo estoy muy contenta en mataró llevo muchos años pero tanto trabaja no savia nada de la vida solo mi hijos y mi marido, pero gracias ha personas como tu la tecno escola y mas personas hoy soy una mujer nueva y me gustaría que tantas personas como yo que solo han vivido para trabajar se dieran cuenta que la vida es algo mas solo tengo pena de no haber nacido mas tarde y hoy no me daría miedo nada, en mi generación los machos ibéricos llevaban la voz cantante paciencia una abrazada de tu amiga ENCARNA
Publica un comentari a l'entrada