La Encarna és una companya de l'Agrupació que mai em deixa de sorprendre.
Està ja jubilada, no fa massa i m'encanta les ganes de fer coses i d'aprendre que te sempre.
La vaig coneixer quan ella encara estaba treballant, és una dona molt animosa i si les coses i el seu voltant l'acompanyessin una mica més, estic segura que faria moltissimes més coses.
Recordo com reiem les dues quan em va explicar els seus primers "contactes" amb un ordinador, li feia una por i un respecte molt gran. Però ella. tossuda i convençuda va aprendre a fer anar el word, és va obrir un correu i amb l'ajut d'amics/gues i companys/es va obrir el seu blog.
No te cap "carrera", si de cas, la carrera de la vida, treballar moltes hores, pujar una familia i intentar que el seu marit entengui aquestes "aficions" per aprendre, no oblidem que son una altre generació i els costa una mica de veure "volar" la dona.
De vegades la veig a llocs que em sorpren, conferències i xerrades, està sempre amatent, sempre vol aprendre i escolta i rumia i si fixa i pregunta si no enten.... en fi, l'admiro, molt, ella fa servir la seva jubilació per millorar, per aprendre tot el què tants anys de treballar no li va permetre de fer, un exemple per molts/es de nosaltres.
Jo, per si de cas, ja tinc una llisteta mental de les coses que penso fer d'aqui 21 anys... és el que em queda per la jubilació!.
Encarna, va por ti reina!.
3 comentaris:
No queria dejar pasar la oportunidad de felicitarle por su blog. Me confieso un admirador suyo.
Un fuerte abarzo, Mario.
Hola MARIO yo me pongo muy contenta cada vez que entran mas personas al todos los blogger es un forma de entendernos entre todos y podré comentar cosas sin enfadarnos, lo mas importante es que podemos entrar de todas las generaciones y no importa la ideología ni el país, para mi es un pasada para cada persona lo que le pasa ha el es lo mas importante y sin saberlo ayuda Alos demás un saludo animo ENCARNA
Un gran ejemplo de no cerrarse en banda a lo actual y a las nuevas tecnologías. Esto es como todo, cuesta al principio pero en menos de lo que canta un gallo ya te manejas con bastante soltura, lo importante son las ganas y la voluntad de querer retarse a uno mismo, en el fondo eso es la sal de la vida..
Saludos a Encarna,
Un petó Joana.
Publica un comentari a l'entrada