De tant en tant, dies tranquils com avui, dies que no he de córrer, no tinc en Martí reclamant la meva atenció, (com el trobo a faltar.....), doncs aquests dies "navego" una mica més, descubreixo joies per aquest ciberespai, joies molt millors que qualsevol diamant, joies que prometen un mon millor, un futur d'esperança. Mentre tiguem joves com aquests, tenim esperança.
He "descobert" ja fa uns dies el blog d'en Mario Álvarez , jove compromés i actiu, però el què més em crida l'atenció, és la gran quantitat de sentiments que deixa veure, que escriu, comparteix i en gaudim.
Aquest post que he enllaçat, parla de les pors, dels sentiments i les absències, parla tan directament i amb tanta passió que casi he patit llegint el seu escrit, l'he deixat i he tornat més tard per acabar-lo, m'estava emocionant.
Pot semblar una tonteria, però quan llegeixo aquest noi, en Mario, o bé en Javi, en Víctor, i veig la passió dels seus escrits, la tendresa, els sentiments..... em sento bé, sento que no tot està perdut, que el futur, aquest casi inmediat que truca a la porta, te esperança, te jovent i el jovent, te la força.
Ara ens queda deixar pas, seguir sentint i viure.
(p.d. Parlant d'esperança.... m'agradaria saber què més puc fer per ajudar Palestina, Libano... per ajudar a tants i tants civils que estàn patint...., he signat la pàgina d'Amnistia Internacional, el mocador és en el seu honor, dels palestins.. si, si..., per cert... algú sap on en venen?).
6 comentaris:
Hola Joana,
T'he enviat un forward de les víctimes dels atacs al poble palestí; mocadors potser trobarem a les paradetes dels hippies de la Riera (és bon moment)
Ara em miraré els blogs d'aquets joves, jo estic de vacances i també gaudeixo "navegant" i m'agrada la lectura amb sentiments.
Salut!
Hi ha dos afers internacionals que tenen l'esquerra dividida, encara que a Espanya sembla que no la divideixin tant des que Zapatero va tenir el greu desencert de posar-se un mocador parcial. Tanmateix aquests dos afers són: el conflicte cubà i el conflicte originat per l'Estat d'Israel. Jo reconec que no ho tinc clar, però veure que els socialistes d'Espanya tenen tan clar que els bons són els qui volen els israelites al fons del mar, doncs m'intranquilitza.
Hola Joana, gràcies per donar-nos a conèixer aquestes pàgines. Me les anoto per fer-hi una ullada quan tingui més temps.
Jo també he signat a la pàgina d'AI. Crec que és vergonyós que en nom de la pau i en contra del terrorisme es pugui estar bombardejant civils innocents que no en saben res de terrorismes.
(el mocador no crec que sigui difícil trobar-lo, especialment si et dónes una volteta pel centre de Barna, zona gòtica o Born)
Glória,
unes fotos terribles, però gràcies, ni que no ens agradi, és el què està passant.
Albert,
no trobo tant greu que Zapatero "LI" posessin el mocador, no el duia ni el va buscar, potser no va estar encertat.
Quin conflicte veus a Cuba?, és una dictadura, cert, però fins on arriben els meus coneixements no hi ha cap guerra.
No parlo de bons ni dolents, parlo d'assasinats massius de la població civil Albert, CIVIL, de desproporció en l'atac, de desigualtat en armament i no parlem de morts. Em pots dir quants morts ha tingut Israel?, poden campar per Palestina i el Liban quan els dona la gana i anar matant famílies senceres sols perquè busquen dos soldats què son professionals i ja saben de què va el tema?.
Albert, siusplau, et tinc per un home molt cult, i se que ho ets, crec que veus les diferències perfectament.
Gemma,
espero que t'agradin tant com a mi aquestes pàgines, jo ahir hi vaig passar una molt bona estona i gràcies, miraré si trobo el mocador.
¿I si Zapatero s'hagués posat l'Estrella de David? Quan ZP es va posar la kefia es va oblidar que era president d'un govern que està a l'U.E., així de senzill.
Tu em dius culte, jo et dic que ets mare i al parlament palestí hi ha una diputada que tot el seu mèrit és ésser mare de suicides i està orgullosa que els seus fills morin matant població CIVIL. Si no maten massivament és només perquè no poden, però jo estic d'acord amb Sartre què deia que qui mata un home és tant dolent com qui mata cent.
Jo no dic que a Cuba hi hagi guerra, però hi ha un conflicte, potser no venia al cas dir-ho, ho vaig posar com l'altra icona que divideix l'esquerra.
Hola JOANA estos comentar arios que te hacen creo que quieren sacar las cosas de contexto, nosotros sabemos que tu no has querido decir eso , y seria mejor que miráramos de solucionar los problema y no echar mas leña al fuego que bastante liada esta la cosa dejemos que los políticos de su país lo miren de solucionar en vez de pelearse tanto una abrazada ENCARNA
Publica un comentari a l'entrada