dimecres, 26 de juliol de 2006

Santes i Boleros.....

nom

No soc "Santera", no se si és políticament correcte dir-ho i no ho tindria que fer, però potser per haber marxat de Mataró molt joveneta, potser perquè la meva mare això de "baixar a Mataró" des de Rocafonda ho trovaba massa perillós, potser perquè quan vaig tornar 7 anys després estaba massa ocupada amb tres criatures, potser, senzillament, perquè son al Juliol i no m'agraden les aglomeracions i la calor....
Admeto què si no fos per en Martí, potser avui mateix ja seria a Ribes de Fresser, on hi marxo diumenge, allà, almenys, puc dormir una nit sencera i passejar sense que regalims de suor envaeixin la meva pobre persona. A Ribes soc feliç, no sols per no moure un dit cuinant, ni posant rentadores ni planxant.... sols estic pendent d'en Martí i d'on anem de passeig, de quins llibres duc i de què menjarem aquest dia, en un hotel magnífic com és Els Caçadors. Sols hi serem cinc dies, però tornaré nova segur!.
Bé, que ja m'he perdut..... una cosa que si m'agrada de les Santes, son els Requisits de Festa Major, a la plaça de l'Ajuntament, guarnida per a l'ocasió, el carnet de ball, el ball del fanalet, els valsos, etc....
Fa calor, duem banos, però trobes amics i amigues que fa temps no veus, balles alguna cosa, no massa doncs no en se gaire, arrambes una mica, si et deixen, t'arramben i et demanen per ballar,
És, a la fi, una nit agradable i tendreta, algun bolero tendret et porta temps enllà... records i tendresa.
Admeto que un bolero acaba amb qualsevol resistència meva, m'emocionen, em posen la carn de gallina. No fa massa, algu que no és meu però se que m'estima em va dur al Palau de la Música a veure en Moncho.... quina nit més memorable noi.... vaig gaudir el què no és pot explicar, s'ha de sentir a la pell.
I Tant que sí (fragment, canta Moncho).
M'omplen d'emoció tots aquells regals
que aquesta vida és capaç d'oferir
Pensar amb l'esquerra, que és on tinc el cor
I també contribuir a un mon plural i feliç.
Tinc tendències que potser són un pel rares, què hi farem
"prò" que a mi em fan gaudir de la vida com el que més
i si em compreneu, vaja si no estaré content, i tant que sí,
au va, entreu en mi,
sou tots tan benvinguts....
(música i lletra, Antoni-Olaf Sabater).

6 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Ribes és un paradís i el bolero és art, l'art que s'ha fet el poble perquè diu coses que tots entenem sense que un entès ens expliqui el perquè.

Sara ha dit...

Qué bonito, Joana.

Me dijiste que vendrías a Bilbao. Hay muy buenos restaurantes aunque caros también pero bueno, por un día merece la pena.

El Euskalduna, el Goizeko Kabi, el Guria, el restaurante del Guggenheimm, el restaurante del museo de Bellas Artes... hay muchos.

Un besote.

Rafa ha dit...

Disfruta dels cinc dies a Ribes de Fresser!! Segur que en aquesta època s'està la mar de bé allà dalt.
jaja a mí em passa el mateix, "baixar a Mataró" (el centre) desde Rocafonda em fa pal! Per això, jo tampoc em considero molt "Santero", per ara.

Una abraçada ben forta.

Glòria. ha dit...

Joana,
Aprofita aquests dies de pau a Ribes, i a Bilbao sé d'un noi que també hi aniria (està aprenent euskera!).Fins a la tornada.
Des que visc a Mataró, visc Les Santes (tot, tot és imposible)i els meus fills l'han heretat tot i vivint al Palau. A veure si ens veiem abans de marxar totes dues.

Joana ha dit...

Gràcies a tots i totes,
Sara vaig a Bilbao després, a partir del dia 6, gràcies per les recomanacions.

Víctor ha dit...

Joana, no m'ho hagués pensat mai...Jo ja et veia amb el mocador perseguint al Robafaves entre salts, "cuclilles" i oeos. Jo tampoc sóc de Mataró (encara que m'hi hagi criat i encara que en Javi segueixi dient que sí), però m'encanten les Santes. No em puc resistir al caliu dels cosos joves i suats que s'apilen al carrer Pujol, davant del Bierhaus.

Tot i així, tanta gent pot arribar a agobiar-me, per això prefereixo les festes de Can Massuet del Far (ho he enllaçat bé eh!). En aquestes festes del nucli de Dosrius (antiga Esmeralda) hi porto treballant alguns anys a la comissió de festes i, realment, crec que cada any ens superem.

Així quedeu tots convidats a visitar-nos els dies 3,4,5 i 6 d'Agost.

Un petonet, tieta d'adopció