
Ja tenim aqui el Nadal, el brugit de gent, les compres i la família.
Un cop dinats i recollits i amb el tió guardat, marxo a Sevilla. Tinc moltes ganes de coneixer aquesta ciutat i com soc tan calurosa ha de ser a l'hivern.
Uns dies de desconexió, de calma, de passejar tant com en tingui ganes, no conec Sevilla i tot.hom em comenta que és un bon lloc per caminar i a mi, m'agrada caminar, observar, veure, descobrir i sentir.
Però avui, abans de tot aquest embolic de maletes, abans de rostir l'ànec a la taronja per el dinar de demà amb els meus nenes i nenes, abans de fer les orades al forn d'avui que ve en Quim a sopar, doncs he anat d'excursió i a la mateixa he "embolicat" la Glorieta perquè m'acompanyés, hem passat una estona estupenda de conversa i apart... el mar estaba tan mogut i maco.....
Avui he anat a veure una exposició a Blanes, Geometries del Silenci, de Miquel Gelabert, fill d'Arare. Ella es va oferir a fer de guia i ho ha fet i no sabeu pas com de bé. Al seu bloc ja intuim una dona de caràcter i decidida, en persona, és molt millor encara.
He quedat encantada amb les pintures, això no cal dir.ho, predominen els colors blaus i malves, els liles, la llum, el mar...
Després, davant un vermutet, al Club Nàutic, he descobert una dona encantadora, simpàtica, divertida, alegre, enamorada i en fí.... no sols ha valgut la pena el camí, ha valgut la pena tot el que he trobat en el mateix.
Estic encantada. Ara m'agafo uns dies, de calma i sense internet..... desconexió total.
Aquesta imagte és per l'amor que les dues sentim per aquest, el nostre mar....
















Però la cruel realitat és que aquest any ja han mort més de 
























