dimarts, 5 de desembre de 2006

Esperit Nadalenc ???

navidad_christmas_spain_2



Em pregunto què deu ser.
Quan era petita i d'això fà... uff... massa temps, a casa, el Nadal representava trobar la família, menjar una mica més del normal, sobretaules llarguísimes, fret, moltes mantes al llit i potser amb sort, acabar amb algun regalet el dia de Reis.
Però eren uns dies molt concrets, potser del 20 de desembre al 6 de gener i punt.
Però noi... ja fà un munt de dies que vaig anar al MataroParc, almenys fa tres setmanes, i vaig quedar ben parada quan vaig veure arbres de Nadal i llumetes per tot arreu. Quan li vaig preguntar a la meva filla Elisabet em va respondre, mama, ja fà dies que hi son!, és per Nadal.
No soc creient, ho he dit moltes vegades, si per mi fos, aquests dies seria fora, seria lluny, lluny de tota aquesta hipocresia, d'aquesta imatge falsa i patètica que tots volen i volem donar.
La tele et ven la familia feliz i tots seurem al voltant de taula fent veure que no ha passat rés. Ni que en tot l'any no ens haguem preocupat de ningú, ni haguem tan sols aixecat el telèfon per preguntar com anem, doncs aquest dia ens donarem dos petonets ens direm Bon Nadal i aqui no ha passat rés, fins l'any que ve!.
Malgrat no ser creient, admeto que aquests dies em posen tendra, no se per quin motiu, però al estar tendre també estic sensible, per això m'agradaria ser lluny. Aquest consumisme excessiu, aquest mercadeig de sentiments, no van amb mi. Ser o no creient, no està renyit amb ser bona persona i ajudar els que més ho necessiten.
Ahir, en Jaume, un bon amic, em va comentar que marxa a Queralbs aquest pont... vaig posar cara de somiadora i ja m'hi vaig veure allà, amb fret, neu i bones vistes, això seria per mi un Nadal bonic, silenci i Pau.
Dinaré amb els meus nens i nenes per Nadal, sense estranys ni haver de fer cares rares, perque els estimo i vull que sigui així, però no penso fer cap trucada que no tingui ganes, ni rebre ningú perque "toca".
A mi sols em toca ser sincera i potser per aquest motiu ja no faig mai "el que cal", faig el que sento.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Joana,
No sé si mai he parlat amb tu del consumisme en general i concretament el de Nadal. Jo també estic en contra; de l'hipocresia, ja ni parlem!
Tot i que tens raó, et poses tendre; sobre tot quan diuen "que vuelven a casa por Navidad" i... tu saps que hi ha persones que mai tornaran.
P.D. Una altra cosa que odio: les "pelis" de "Espíritu Navideño" a la tele des de dos mesos abans.
Aceptaràs la meva trucada?

marblau ha dit...

joana,
a mi tampoc m'agradan els Nadals, si per mi fos també marxaria lluny, tant consumisme en fot malalta, de fet no celebro res, els apats normals com sempra i de regals res per obligació....
Podriam juntar.nos tots els qui no ens agradan els Nadals i celebrar un Anti-Nadal, seria divertit....

Joana ha dit...

Glória,
d'acord 100%!.
Com vols que no accepti la trucada de una de les dues Glòries que estimo?, dues amigues!. I tant que sí. Sempre és un plaer xerrar amb tu.
Marblau,
casi podem fer un café una bona colla, la única condició, no parlar del Nadal!.
Petonets a les dues.

querida_enemiga ha dit...

passa't pel meu blog (publicitat poc subliminar, ho sé) i veuràs què és el veritable esperit nadalenc! ji ji ji...

Albert de la Hoz ha dit...

Està molt bé això de no fer les coses només perquè toca.
Endavant!

imagina ha dit...

Soy ateo, agnóstico y descreído, pero los besos cariñosos, los deseos generosos y el ver a la familia aunque sólo sea una vez al año, me ilusiona, por no hablar del “fum, fum, fum” y del “Ara ve Nadal, matarem al gall i a la tia Pepa li darem un tall” de mi casa de pequeño.
Imagino que esto tiene que ver con que ya he pasado de la edad en que odiabas decir que tenías treinta y muchos (¡)
Saludos cordiales,
PD Lamento dir-te que tens un Meme!
Petonets culpables

rafael ha dit...

Joana
fa molts temps, quan era un nen, més nen que ara, el Nadal l'esperava amb alegria; llavors no havia papanoeles i amb sort, Reyes. Ta vegada per això m'agradava, ara que sé la veritat, ja no m'agrada tant. Tots són compromisos, de vegades ineludibles, no hi ha més remei que reunir-se amb els amics, fer amics invisibles a troche i moche, quan en realitat, això és una mica que en el meu cercles fem tot l'any sense necessitat de fer-lo per obligació. Però cal deixar que els nens gaudeixin com ho vam fer nosaltres a la seva edat, ja tindran temps de fartar-se d'elles. Espero que el tradutor de "softcatlà" no em jugui una dolenta passada, gràcies a ell, puc llegir-te i fer-me una idea. Ja tinc de nou Internet. Un petó gran.