divendres, 17 de novembre de 2006

Un cop més.... hi van?


Ens discriminen.... i com m'empipa això!.
Escolto, que no miro, una entrevista a la tele, tot planxant i fent de maruji la tinc posada de fons...parlen de Gina Lollobrigida i el nou nùvi que té. La diferència d'edat te als comentaristes exaltats, diria que indignats. Fan, fins i tot, burla de si farant junts el casament i el funeral d'ella, quin mal gust siusplau. Tot això davant unes tertulianes joves que reien les gràcies d'Alfonso Arús i el seu sèquit.
Com és evident m'he emprenyat. Sempre és el mateix, si un home de 50 surt amb una de 25, és un mascle!, ni que per ser.ho és tingui que comprar un Mercedes, ja saveu aquella dita.... cotxe gran tita petita!.
Ara bé, si és la dona de 50 i el noi, ni que sols sigui de 35, on va aquesta vella, si ella sembla més gran, si està arrugada, si no se què.... asaltacunas!.
Jo, que he estat casada amb un home 10 anys més gran que jo i amb un de 7 anys menys, mai he permés que m'afectin les opinions de la gent.
A quí li importa si m'agrada la carn tendreta?, qui ha de dir rés si m'agrada un maduret interessant?, quí te dret a entrar als meus sentiments o al meu llit?, doncs ningú, el meu cor i les meves cuixes pertanyen a quí jo vull, i punto!.
Se que he estat criticada, és clar, tots som susceptibles de ser.ho, però no trobo gens justa la vara de medir, acàs no tinc dret a menjar un "bistec" si en tinc ganes sols per tenir 45 anys?, si menjo anyell o bou és una decissió personal.
Deixem que la gent s'estimi, a la fí i en el fons, és el que tots i totes busquem no?.

6 comentaris:

querida_enemiga ha dit...

totalment d'acord amb tu, i encara que em miro a diari l'Aruscity, també penso que de vegades es passen una mica amb el rotllo masclista-sexista... per posar un exemple: t'has fixat el paper que fa l'Angie Cárdenas d'"esposa de"? Que l'Arús ni tan sols la crida pel seu nom, li diu "mi señora esposa"... No sé, és una mica... desagradable de vegades.
Però, és entreteniment i intento no donar-li més importància de la que té...

Anònim ha dit...

La discriminació es un plat que tothom ens mengem, uns per una cosa, els altres per una altre, el cas es que quant algú no li plou al seu gust ja esta criticant ho criticat de lo que sigui menester.

La tele es un medi massa brut (no tot, clar) per això prefereixo la radio i les cadenes de musica, mirar ofèn, i escoltar també…però ja una gran diferencia.

A mi m´agraden les dones interessants propera a la meva edat, intel•ligents, actives, dinàmiques, conversadores, descarades, picarones i sobretot bones persones.

Soc el primer de mirar, i si puc, escoltar les veus i les converses d´aquestes parelles tan, tan, desiguals en edat, es curiós i xoca la patxoca que fan, però en el amor no ja res que fer, toca lo que toca, en el moment oportú o inoportú en alguns casos.

En fi, suposo que per un apanyo tot li val, si els dos estan d´acort i per fer anys també, lo més important es poder tenir aquesta pau i l´opció de poder tenir la parella adequada en cada moment.

Una abraçada

Pd.: la tita es lo me menys

rafael ha dit...

Joana, es lo de siempre, el distinto modo de medir entre hombres y mujeres, eso me parece aberrante que todavía hoy haya gente que le guste distinguir tanto las mismas acciones. Además, Gina lleva muchos años con este chico, es decir, que no es flor de un día, pero aunque así fuera, estaría en su derecho, cada persona es libre de hacer lo que le parezca siempre que no perjudique a nadie.

Candela ha dit...

Jo també coincideixo amb el que dius. Ja està bé de tantes tonteries... Una dona jove, de mitjana edat o gran té dret a casar-se o anar-se al llit amb qui vulgui blanc, negre, home, dona, gran o jove, igual que fan els homes. Jo a vegades també m'exalto quan veig que a les televisions segueixen repetint aquestes tonteries. En general, estic força en contra de la idealització de la joventut que es fa a la nostra societat.

querida_enemiga ha dit...

exactament: sembla ser que si no ets un secall jove ja no ets una dona interessant... fa fàstic!

Arare_ ha dit...

El problema no és l'amor o el desamor (això pertany a la intimitat de cadascú) sinó a l'exhibició impúdica que fan algunes persones del tema. Hi ha gent que fa el que vol sense donar-se tant de bombo i platillo i se'ls respecta.

Ep! no estic donant la raó a aquests programets de la tele-escombraria, que són infumables.

Estic pensant que, com en tots els temes de la vida, hi ha d'haver gent per tot.

Hi ha qui s'exhibeix sense cap mirament, cobrant o no cobrant, això és cosa seva. Però quan ja és al punt de mira de la gent, llavors es queixa.

Sisplau, una mica més de coherència... no?

Amiga, en tot el que dius al teu post et dono la raó.
Però de vegades hi ha matisos...

Petonets des del nostre mar.