dimarts, 12 de desembre de 2006

Heroi o malfactor....


Veient les imatges a la tele podem tenir dubtes, jo No en tinc.
Des de diumenge que és va saber la notícia, he pensat si escriure o no, sobre aquest personatge sinistre i assasí. He dubtat perquè ja s'ha escrit casi tot, he llegit blocs diferents i per sort, a cap, he trobar una lloança en vers la seva persona.
Però han passat dos dies i veig a la tele els enfrontaments a Xile, els partidaris i els detractors. Crec que son més aquests d'arrers, això espero vaja...
La gran pregunta era si tindria funerals "d'estat", un dictador?, en democràcia?, després de demostrar que ha robat al poble Xilé i te milions guardats arreu del món?, i dels morts i desapareguts?.
No entenc com és possible que quan va arribar Michele Bachelet la Presidenta, no li va retirar les "medalles" i les graduacions militars. No oblidem que va traïr un govern democràtic aquest individu. No oblidem que va enderrerir el seu país dècades i va obligar a exilarse més de 300.000 persones. Per no parlar dels desapareguts. Si aixó hagués passat, ara no tindriem què veure com els militars "le rinden pleitesía", veient aquestes imatges em vaig emprenyar molt.
Crec que va ser una mica com a Espanya, no remenar la merda, però mentres, ell ha viscut com un rei, ningí li ha expropiat cap de les seves residències i ha deixat la família arreglada i col·locada.
Aqui, seguim esperant la llei de la Memòria històrica, ni que tinc molt clar que algunes vides ja mai es podràn reparar.
En fí, aquest Mon te un dictador menys, i en queden...... ufff.....

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A Xile és va fer un reset que no crec que s'hagués pogut fer aquí. Amb el dictador viu van poder iniciar un procés democràtic sense vessament de sang i força tranquil, cosa que de cara al poble xilè té molt mèrit però que va deixar en la impunitat a uns criminals durant molts anys. Ara que les ferides es van tancant suposo que és hora de que paguin el que no han pagat fins ara (els que queden vius, és clar) i d'aquí uns anys es podran plantejar guarir ferides amb memòries històriques.

Un petó.

Albert de la Hoz ha dit...

Memòria històrica, medalles, honors, pensions justes, drets, injustícies, etc. etc. Mentre uns, jo també, ens gastem i ens podrirem parlant, uns altres moren al llit i deixen un bon compte corrent.