divendres, 8 de desembre de 2006

M'ha vençut...

nom



El romanticisme...
Avui he anat a caminar per el port de Mataró, fà temps que no ho feia doncs amb la calor no aguanto.
He baixat lleugera, tant com les meves cames ho permeten i sols entrar al túnel de l'estació.... ja era feliç, una felicitat que sempre m'ha provocat el mar als dies que plou...
Entrar al passeig superior del port i respirar fondo, tot un gust i una emoció.
Sempre que surto a caminar duc el meu ipod, amb la música és com si fos per sobre les ones. Avui lamento, i molt, no haver dut la càmara de fotos. El mar era d'un blau grisenc, estava calmat, un munt de gent era per allà, però jo, tota seriosa i fixa en el meu objectiu, la punta del Port.
Un cop allà, a la dreta Mataró, endavant Cabrera, Vilassar etc...., també el Castell de Burriach, la sarrelada, mig coberta de núvols, a l'esquerra, mar obert, algun petit vaixell, uns núvols mig trencats i que deixaven entreveure uns filets de sol, algún pescador a les roques....
A les meves orelles sonava l'Empordà de Sopa de Cabra...., Nascut entre Blanes i Cadaqués, molt tocat per la tramuntana, d'una sola cosa en pots estar segur, com més vell més tocat de l'ala....
He donat mitja volta i començat a desfer el camí, ara, de cara, veia casi fins Arenys de Mar, la canço era Algo contigo, ¿Hace falta que te diga que me muero por tener algo contigo? ¿Es que no te has dado cuentade lo mucho que me cuesta ser tu amigo? .....
Aquesta extensió de mar davant meu, aquesta magnífica, sense ser excessiva, sarrerala, aquests boscos tan Mediterrànis, aquestes ones que besen la platge de Mataró, suaus, com els vells amants, sense la passió primera, però amb la confiança que donen els anys...., aquesta música que potser no era l'encertada, però si la necesitada...
He sortit del Port lleugera, amb ànims renovats, tendra i melosa, dolceta i continguda, un mar d'emocions m'embarga, estic tranquila i vaig tararejant, tot pujant el camí de retorn....Yo soy quien te quiere, quien mas te ha querido, Quien dio 80 vueltas al mundo contigo...Yo soy tu otra parte, tu medio latido, Tu cuarto creciente, tu nido de amor..... de Rosana...
Avui, el romanticisme m'ha vençut i jo... encantada!.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Em fa enveja (sana) tenir el mar tan a la vora. A Barcelona ciutat, malgrat tenir-lo a prop no és el mateix, ja has d'agafar algun transport i no es disfruta igual.

Quin invent això dels mp3, jo no m'ho hagués pensat mai que m'hi afeccionaria.

Un petó de sal i de pluja.

Anònim ha dit...

Quina descripció més, més... I la lletra de "Algo contigo" no té desperdici! Nena, som romàntiques de mena!
"Romántica, sin reparar en formas tales, que ponga en celo lo que siento ahora a raudales..."
Pablo Milanés.

Anònim ha dit...

Joana, tens el do de l´observació i saps plasmar l´entorn en paraules, moltes vegades tinc que rellegir els teus escrits amb veu alta per donar-li més realisme a les lletres, jo diria que ja estàs preparada per fer un escrit lo suficient lleuger i dens per donar a entendre el potencial d´escriptora que tens amagat.


uns núvols mig trencats i que deixaven entreveure uns filets de sol,

aquestes ones que besen la platge de Mataró, suaus, com els vells amants, sense la passió primera, però amb la confiança que donen els anys....,


Noia.....m´agrades

imagina ha dit...

“Que feliç era mare, que feliç era jo...” deixant que el romanticisme m'inundi, que la tendresa em venci i sobretot que els meus amics participin dels meus moments d'humanitat, que m'enriqueixen i ens fan testimonis afortunats.
Petonets

Víctor ha dit...

Visca el romanticisme!! Ja n'hi ha prou de fer-nos els durs!

Anònim ha dit...

Joana
Tu anava a dir, però m'han adelantat. Quina descripció, déu meu! Quines paraules! Quins sentiments que transmetes! Jo, que també m'agrada escoltar el mp3 mentre camino i vaig mirant el paisatge, la gent i algun cop que et poses a tatarejar i a mig ballar. M'has endut fins al port a sentir la brisa del mar però a les meves orelles s'escoltaria: sóc navegant solitari, sóc mariner sense port, mai no he tingut calendari... de Lax'n'Busto que m'agrada més!
Petons