divendres, 15 de desembre de 2006

Josep Cuní "chapeau".

nom



Avui, tot esmorzant, escoltava, que no miraba, el programa Els matins de Tv3, dirigit per Josep Cuní.
En una taula rodona, un grapat d'oradors i oradores, comentaven sobre la paritat del Govern de Catalunya, apart els càrrecs nomenats recentment.
No cal recordar, ja ho faig sovint, que la paritat brilla por su auséncia. En Cuní ha recordat una conversa amb en Carod en la que el susodicho, li deia que quan ha ofert algún càrrec important a les dones del seu partit, totes sense excepció, li han demanat unes hores per pensar què fan. Ell ho deia com una crítica, els homes responen al moment que SÍ. Estic segura que aquestes dones ho fan per responsabilitat.
En Cuní ha fet la mateixa reflexió que jo feía en aquell moment, ell en veu alta, jo la feía per mi mateixa.
Les dones, en general, davant d'un repte com aquest, estàn preparades però... no podem evitar pensar en la família, els fills principalment. No oblidem que seguim sent les que organitzem la casa, la compra etc...
Se que sona masclista, i més venint de mi. Però amb sinceritat... qui vetlla per la nevera plena?, qui vetlla per els horaris de la canalla?, qui està pendent de si s'han dutxat o no?, qui segueix fent al llista de la compra?, qui segueix fent el llit i estenent rentadoes a les tantes?, doncs les dones.
Qui segueix arribant a casa i seient davant un diari o un plat de menjar sense pensar en rés més? qui segueix sense pensar en si la roba s'ha de rentar o no?, si plou, quan els veieu còrrer a l'estenedor a mirar si ha roba estesa?, qui segueix sense mirar si s'han de rentar plats o la cuina està recollida?, qui segueix, tan sols... pensant avui.. quina camisa em poso?... doncs ells.
Apart d'això, ja de per sí prou empipador i depriment, apart de provocar un gran desencantament, han estat d'acord amb mí, també, de la hipocresía d'Iniciativa per Catalunya, han demostrat que son el partit que menys aplica la paritat, en canvi a les campanyes electorals s'omplen la boca amb el tema, un cop més... paper mullat!.
Sort que avui plou, i a mi m'agrada que plogui, sort que avui dinaré amb algú que sempre m'arrenca un somriure, perquè moltes coses segueixen sent depriments.

5 comentaris:

Mármol ha dit...

No te deseperes Joana, lo que tu sueñas necesita muchas horas de colegio y aquí nadie está por la labor, así que paciencia. Aunque de verdad,si hubiese muchas como tú a lo mejor se conseguía antes.Un abrazo. EN MI NOMBRE SI

Anònim ha dit...

Joana, joana, joana…..tres preguntes

La dona i l´home son persones?

El diàleg fa que les persones siguin dones i homes?

Perquè les dones que son mares no indueixen els seus nadons a ser més racionals?

Ja se, no és el teu cas...jo crec que les bones formes i costums és tenen que posar d´un principi.

Joan

Joana ha dit...

Mármol,
algunos dias me siento cansada, parece que soy una pequeña hormiga delante de un inmenso tanque. Eso agota a la más pintada.
Pero sabes lo mucho que agradezco tus ánimos.
Joan, Joanet meu,
tu saps i bé que ho saps, que dialogant ho soc, una mica contundent, però raono.
Tu coneixes els meus fills, les meves idees, coneixes els meus sentiments i com actúo, se que em coneixes bastant. Així que també saps com he educat els meus fills i filla, en la igualtat d'oportunitats i drets.
Jo també et conec, potser no tan, però se que sempre has entés les meves reivindicacions.
Un petonet, gran.

imagina ha dit...

Antes de su año sabático en los EEUU, Joseph Cuní, era para mí, junto a Joan Barril y Iñaqui Gabilondo, mis prototipos ideales de comunicadores con algo más que un título periodístico, pero desde que volvió, le encuentro un poco estirado y su programa aún siendo muy bueno (en comparación al resto de programas), me parece inclinado a la demagogia populista (quizás sea por la hora de su emisión).
Tu encomiable lucha en pos de una paridad en cargos políticos y en cargas caseras, me parece que está condenada al fracaso, especialmente en el reparto de labores hogareñas, ya que luchas contra una mentalidad (y una conveniencia interesada) arraigada y muy situada en su sitio por unos esquemas educacionales maniqueos, que lejos de mejorar, creo que cada vez van a peor.
Saludos

Anònim ha dit...

Això té difícil solució, com a mínim no inmediata. L'arrelament social del rol de la dona encara no afluixa i necessitem molts anys d'educació per endavant. Potser ni tu ni jo ho veurem.