Avui, 25 de novembre, és el dia Internacional contra la violència a les dones.
Farem actes, denúncies, animarem les que ho pateixen a denunciar, i intentarem que els jutges facin cumplir les ordres d'allunyament, a veure si en salvem alguna. Farem manifestos i manifestacions i més manifestacions arreu del mon, ens posarem un llacet lila i ens donarem les mans.... Però la cruel realitat és que aquest any ja han mort més de 60 dones, aqui, a Espanya, país modern i avançat.
Queda molt per fer i és cosa de tots i totes, aqui, no s'hi valen masclismes absurds, és un problema real i present, no podem mirar cap a un altre costat.
Serem escoltades tot l'any? o sols avui perquè toca?.....La cruel realitat de moltes dones és aquesta...
Tolerància zero amb els maltractadors!
4 comentaris:
És molt cruel tot això, i avui serà el dia Internacional contra la violència a les dones però com t'ho dius: ¿ens escolten durant tot l'any?... A més hauriem d'actuar d'avant això però ya!. Jo d'alguna manera ho acabo relacionant amb el "bulling" als nens. He sentit molts cops que els assassins d'aquestes dones havien tingut una mala infància, doncs aquests nens, tant els que provoquen el "bulling" com els que ho reben, ¿no poden ser futurs violadors?
Petons
La societat cada cop és més violenta i hi ha molts fronts a atacar per reduir no només aquest problema sino d'altres igual de greus. És qüestió de seguir intentant millorar la societat concienciant, educant i quan això falla, aplicant lleis severes.
Gemma dixit
Molts petons
... aixó és tant greu, i està tant enquistat... la qüestió és que penso que la millor manera per a lluitar contra la violència de gènere passa per posar-se més que ferms, tant que a algú li semblarà excessiu ... però si no no sé com.
No hay duda que una cosa son las intenciones (buenas intenciones) y otra muy distinta, la dura realidad de una estadística de setenta u ochenta mujeres muertas a manos de sus parejas al año (más los miles de casos que no llegan a ver la luz y no por ello menos sangrantes) y que lejos de disminuir, tiene la tendencia a crecer.
Aunque lamento ser pesimista, porque sé que el optimismo ayuda a los logros, tengo que reconocer que el problema principal del aumento de esta epidemia, es la educación sociológica que los medios audiovisuales, se encargan de propagar, vean a cualquier hora las televisiones y hagan una estadística particular de las temáticas en antena, vean las películas en cartel (sobretodo las más vistas los últimos años) y constatarán que la violencia es uno de los componentes imprescindibles.
Como ejemplo recuerdo la película Gilda, donde Glenn Ford da un bofetón a Rita Hayworth y provocó un verdadero escándalo, hoy se puede ver palizas impresionantes a hombres, mujeres y niños con un realismo aterrador.
Saludos
Publica un comentari a l'entrada