dilluns, 22 de maig del 2006

Poc a poc i cada cop més indignada...


Divendres a la tarda vaig tenir una visita inesperada a la feina, una visita en la que he pensat tot el cap de setmana, he sentit tanta impotència que ahir a la tarda estaba "llunada" i tot, és terrible quan algú et demana ajut i no saps que fer ni com fer.ho.

Una senyora de 62 anys, maltractada durant 25 per el "sujeto" marit, amb denúncies, una ordre d'allunyament i el patiment a la cara, la impotència d'ella, ara és la meva. El "sujeto", la persegueix, va al seu carrer, la escup, la insulta, es va "colar" a casa seva, va amenaçar la filla minusvàlida amb un ganivet, i malgrat tot això, el jutge li diu que sense sang no pot fer rés, el "señor juez", un malparit que ni la va mirar a la cara mentre fumaba una cigarreta, li va dir: Señora cuando corra la sangre actuaré. Quan el veu apareixer per la cantonada truca els Mossos, com el carrer és d'una sola direcció i estret, ell els veu arribar per la cantonada d'abaix i marxa, llavors els Mossos li diuen que veu visions i està obsesionada, quins pebrots!.

Ella mateixa em va dir.... Joana, me va a matar i saldré en la tele...., no podeu imaginar quina impressió fa això, veure una dona que duu un ganivet al bolso per si de cas, que sols surt de casa els divendres a la tarda perqué sap que ell aquest dia no és a Mataró. Que corre per arribar a un lloc segur, que el seu advocat d'ofici passa d'ella, que cobra una pensió de 435€ per invalidessa i l'Ajuntament li diu que no te dret al carnet blau del bus, que la seva filla gran li diu que els hi ha donat un pare que no mereixen i ella plora m'entres m'ho explica i em diu.... com ho anava jo a saber quan em vaig casar.

Divendres va ser un mal dia, massa coses, massa gent, estaba sola, tenía un munt de feina i vaig quedar molt afectada, tenía que posar bona cara a la "galería", però un cop vaig ser fora del despatx, el mal gust de boca i la impotència no m'han abandonat ni un moment, no imagino com ha de ser viure així, si és que això és vida. Faig el cor fort, com sempre, però de vegades ens preocupem per xorrades i no ens donem compte, que les nostres "tonteríes" no son rés... al costat d'això... li vaig indicar les passes a seguir, sols espero no tenir que llegir el seu nom que amb lo despistada que soc m'ha quedat gravat, al costat de cap informe com aquest ni a cap notícia negre als diaris.

7 comentaris:

G.L. ha dit...

No ho puc creure. Pensava que amb la nova llei de 'violència de gènere' tot això ja no sería així, que alguna cosa canviaria... de vegades em sembla que el protegit és el maltratador...

Com pot ser que no es pugui fer res?

El que dius del jutge també m'ha passat encara que en un altre context.

Bueno, espero sincerament que les coses puguin anar millor per a aquesta dona de la qual parles.

Un petó.

Albert ha dit...

La millor llei del món esdevé paper mullat quan qui l'ha de fer cumplir és tan masclista com el subjecte objecte del comentari.
Resumint, que ella el mati abans de deixar-se matar.

Euphorbia ha dit...

No se que dir. És massa sovint que es veuen casos d'aquests, ha de ser horrorós sentir aquesta espasa de damocles a sobre constantment.
Pobra dona, espero que es pugui trobar una solució i que com dius, no l'haguem de veure als diaris.

Salutacions,
Gemma

G.L. ha dit...

No se si lo de machista lo dices por mí Albert, quizá no haya sabido expresar bien con el catalán lo que quería decir, me refiero a que algo falla cuando aún hoy día hay una mujer amenazada y parece que no se puede hacer nada.

Albert ha dit...

a el columnista: No. Lo decía por el juez. Siento haber sido mal interpretado. Cordialment, Albert

Montse ha dit...

Si m'ho permets, Joana, tornaré. Un petó des del meu mar.

Joana ha dit...

Arare, estaré encantada, et segueixo sovint des de que et vaig "descobrir" al blog d'un amic comú, L'Albert.
Gràcies per la visita.