dimecres, 24 de maig de 2006

I a mi quan em pregunten???



Aqui tot.hom pot opinar, tot.hom diu la seva, els de Madrid que si ell no s'ha de presentar, en Montilla que te ganes, i?, si jo pogués fer tot el que tinc ganes.... ara resulta que els de CiU posen condicions, els del PP "ni te cuento", tot.hom a criticar i murmurar, i la meva pregunta és: Als militants i simpatitzants quan pensen preguntar.nos?, quan podrem dir què volem?, cony que en Pascual malgrat les seves coses és el nostre Presi, i que moltes vegades discrepo d'ell, però no oblidem que ell a conseguit la Generalitat i potser resulta que la gran majoría volem que es quedi, i llavors què faran tots aquests?, inclús alguns del nostre partit diuen que no s'hauría de presentar, però cony!, ja està bé, que el PSC és això, i jo no vull opinar de qui posen a Extremadura ni a Andalusia, que decideixin els d'allà, jo vull opinar del MEU President.
I m'emprenya llegir tonteríes, vull saber on queden les primaries, vull que en Maragall decideixi sense pressions, ni externes ni internes, vull que tingui la oportunitat de dur endavant aquest Estatut que sese cap dubte aprovarem el 18 de juny.
La resta que opinin a casa seva, nosaltres ho farem aqui.
Avui estic contundent.... i és que cada dia soc més PSC i menys de lo "altre", la coletilla, si es que alguna vegada ho he estat....
Uffff m'he quedat descansada... :)

2 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

D'acord Joana. El problema del Pasqual és que xerra pels descosits i a vegades diu coses molt bones, però quan li surten les maragallades es perd i és quan dona llenya els qui el volen a la foguera. Li falta un assessor d'imatge, però no tant pel que es veu al mirall, sinó pel que treu de la seva boqueta.

Naya ha dit...

Joana, tens un repte esperant al meu blog.