dimecres, 10 de maig de 2006

I no para de pujar.....


Ja son 30 les dones que han mort aquest any a mans de les seves parreles o ex parelles.
La Red Feminista qua actualitza casi diariament les seves dades, en dona compte, la premsa, la tele i la ràdio. Estem informats i ens posem les mans al cap de que aquest "terrorisme domèstic" no baixi, seguim instal·lats en el "la maté porqué era mia".
Vivim, ara encara, en una societat mascliste, que discrimina les dones, que ens situa encara a casa i cuidant la família.
Tinc vàries amigues que estan separades, casi totes és queixen del mateix, ells no obliden, pregunten als fills on va la mare, amb qui surt i quan, no deixen que fem la nostra vida tranquiles, a la fi, és el que volem la majoría, estar tranquiles i fer la nostra.
Cada dia sentim condemnes contra maltractadors, però son baixes, son patètiques. Fa pocs dies varen condemnar un noi a 9 dies de llibertat vijilada per haber marcat una noia de 20 anys amb una navalla, li va dibuixar una "esvástica" a la cara, li va marcar perqué si, 9 dies? vaig pensar que no ho había sentit bé... però si...
Una altre condemna famosa va ser la d'un home que li varen caure 6 anys per donar més de 50 ganivetades a la seva ex dona, però és clar... el jutge va entendre que no tenía intenció de matar-la.... 50.... i no la volía matar?..... indignant!.
Mentre les sentències no siguin més dures, però molt més, tant per les agressions com per els maltractaments del tipus que sigui, no farem rés, al pas que anem, aquest any, Espanya tindrà un nou rècord.... si van 30 en menys de 5 mesos... a finals d'any de quantes parlarem?.
Lo més trist i indignant és que moltes dones, tenen que fugir de casa, amagar-se en cases d'acollida, canviar els nens/es d'escola i marxar del seu lloc de residència, deixar de veure la família i renunciar a tot.. a TOT, com si les delinqüents fossin elles... per conservar la vida... indignant no?.

4 comentaris:

Albert de la Hoz ha dit...

Què vols que et digui Joana? Davant d'aquest fet un es queda sense mots perquè quan justícia s'escriu en minúscula un se sent impotent. De tota manera si els homes estem mal educats i tenim incrustat un sentiment de propietat, també cal dir que moltes dones no saben triar la parella. Una vegada en una estació de metro vaig cridar l'atenció un noi que acabava de donar una nata a la noia que tenia al costat. Els dos, els dos es van posar en contra meva.

Núria Aguilar ha dit...

El que expliques són els casos extrems, els més terribles. També cal afegir els més quotidians: violència psicològica, el xantatge, l'assetjament, etc. són situacions que ens trobem massa sovint.

Empiezo a entender ha dit...

terrible...

Tercera edad ha dit...

Hola JOANA yo creo que lo de la violencia de genero no se acabara asta que cumpla la pena máxima de treinta años ,si no quieren a su mujer porque se ha acabado el amor
que la dejen el problema son ellos si no están conforme con lo que tienen , no me vale la excusa que siempre ponen que la mujer se queda con todo, y esos hijos como os dejan marcado para toda la vida una abrazada de tu amiga ENCARNA