dissabte, 20 de maig del 2006

Avui va de sexe...


Avui he matinat com cada dia, en Martí marxa amb l'esplai al Tibidabo i li tenia que preparar dinar, etc..., quan l'he tingut enllestit he anat a la dutxa, sempre m'hi poso quan marxen cap a l'escola i puc estar "tranquil·leta", poso la Ser i vaig fent...
Avui he posat la Ser i un metge parlava dels problemes d'erecció en els homes.... com no podia ser d'una altra manera he parat l'orella i gairebé millor que no hagués escoltat res... nenes estem fotudes amb els mascles!.
Deia el metge que fins fa poquets anys, atenia homes de més de 40 anys amb aquest problema, però ara mateix, el 40% de les seves consultes, són d'homes de 25 a 30 anys!!!!. He pensat que no ho sentia bé... però si, ho ha repetit i ha insistit que un dels principals problemes d'aquests homes és que no acceptaven que les dones.... prenguéssim la iniciativa....., una mica més i el meu preciós cul va de cop a terra...
Segons aquest especialista, els homes no assumeixen els nous "rols", les dones llençades i amb iniciativa sexual... i quan penso les vegades que les meves amigues i jo hem parlat d'aquest tema i sense títols hem arribat a la mateixa conclusió!. Recordo el darrer dia que vàrem sortir juntes a la Cuadra de Calella, un paio va voler ser simpàtic i tontejar amb una de nosaltres, no diré noms... je je... doncs dues de les meves amigues es varen aixecar i varen començar a fer "un bocadillo" ballant amb ell, el senyor tenia uns 55 anys, li varen faltar cames per córrer!, ens vàrem fer un fart de riure i és que el somni aquell de tot home de tenir dues dones per ell solet.... doncs no, que no poden.
Ja no podré dir aquella famosa frase meva.... quan en fan cinquanta els canviem per dos de 25, perquè és clar... si alguna cosa tenim, les dones de més de 40, és iniciativa, i si fem el canvi, a la primera envestida ja hem de dur-lo a l'uròleg.
En fi reines... que no, que ja no queden "machos hispánicos", que pot ser que no ens queixem del que tenim, i anem fent el que puguem o aguantin... ni que sigui poquet :), que en Nacho Vidal és un somni, que diguin el que diguin, la mida SI és important, a la fi ja veieu que no és l'edat, si no la mentalitat i pensar que tinc debilitat pels de 30...., res ara en busco un de 50, poco pero seguro!.

14 comentaris:

Dan ha dit...

Je je
Que cruels poseu arribar a ser les dones. I que dur que es ser un home, diguin el que diguin.
;-)
un petonas

Anònim ha dit...

Joana…joanaaa…joanaaaaaaaaaaaaaa, batua, tenia una sospita de que les dones es podeu tornar una mica agressives, (descarades) ja m´agrada, el cas es que en aquest rol no masses estem acostumats i clar no tothom tenim un peu per calçar un quaranta i cinc amb jardinera.

Dons res, ja aniré amb conta per no perdé el món de vista.

Una rialla amb petonets i abraçades

Joana ha dit...

Núria... tu ja m'entens .. :).
Dan,, vaaaaaaaaaa que ho teniu molt bé... sols deixeu que fem.. ja saps..
Anònim, no se qui ets però... si saps que m'agraden el que calcen un 45 em coneixes... no se no se...

Víctor ha dit...

Doncs jo no callo.

Perquè hem de callar? Ramón, tio posa-hi collons i contesta! jejeje En fi, que em sembla molt bé que les dones prengueu la iniciativa, ja esta bé de tanto misionero!! Endavant la imaginació!!

Continua escribint així Joana, es un plaer llegir-te

G.L. ha dit...

Jo tampoc callo.

La veritat és que si, avui dia les dones sou les que preneu la iniciativa moltes de les vegades. Però només una pregunta:
Sou tan exigents ara?
és a dir, busqueu un noi de gimnàs, depilat, etc... perquè de vegades em dóna aquesta sensació...

Saludos

Albert ha dit...

Víctor: Per si de cas. Jo he dit que callo, però no dic, ni suggereixo que la Joana es calli. Em sembla perfectíssim i que una dona expressi els seus sentiments o sensacions, però es digui el que es digui, els homes no solem fer-ho. Els homes més reservats, que ja sé que no és bo, seria molt millor que els homes fossim més expressius, més tendres i m'atraveixo dir una mica femenins. Les dones quan parlen soles entre elles, parlen de la seva parella i de com vestir-se. Els homes parlen d'altres coses. M'equivoco?

Albert ha dit...

Víctor: Encara més. Perquè per parlar cal posar collons?. Jo crec que és just el contrari. No anar amb els collons pel davant i anar amb els sentiments i la sensualitat. La sensualitat no és cosa de collons, sinó de tendresa i ara ho lligo amb el comentari anterior.

Joana ha dit...

M'agrada aquest debat, ja veig que parlaré de sexe més sovint :).
Albert, es nota que has passat els 50, ens comeces a entendre.
Víctor, tens raó.. tanto misionero punyetes!, la imaginació al poder!, si, estic d'acord, però no oblidem la tendressa.
El columnista, jo crec que si som més exigents i ens aburreix la rutina, el fer veure que no passa rés quan no arribem, que no passa rés per ser més "lentes", que el premi, val la pena...
Petonets a tots, que avui m'he llevat carinyosa.

Anònim ha dit...

Continuo pensant que mol de soroll i poques nous, que quedi clar que em podria estendre amb el tema de les relacions sentimentals i l´exigències puntuals i personals del ser humà. (per experiència i no per estudiós social)

Joana ha dit...

Anònim,
el sol fet que escriguis sense signatura, ho sento jo soc així, ja no em mereix cap "respecte", ni que com soc una dona educada, tampoc penso respondre malament.
M'agrada la gent que dona la cara i com és evident parles des de la teva experiència. Jo puc parlar des de la meva i les amigues properes i tingues per ben segur que totes, dels 30 als 59 anys, estan d'acord amb aquest estudi... tu veuras.
Apa, registret i debat amb mi de cara a cara, creu que es molt més gratificant.

Anònim ha dit...

Sense comentaris, no sigui cas que la violència de gènere caigui al meu damunt.

No tan sols es fer mal físic, també esta l´insult o l´anul•lació de la persona per tenir conceptes diferents, jo si que li tinc "respecte" i no per dona sinó per se voste persona.

Albert ha dit...

Joana: Si de tot el que dic, només t'ha quedat la meva edat, malament. Millor haver-me callat.
Anònim: Estic d'acord amb la Joana i preciso. La primer clàusula del respecte hauria de ser donar la cara, a no ser que tots amaguem la cara; però la igualtat de condicions en un debat és essencial. Després ve allò de la finezza, l'etiqueta, les bones maneres, el bon mot, etc.




ue la primera norma del respecte és donar la cara. A no ser que

Joana ha dit...

Albert,
doncs a mi m'encanta la teva edat i vaig escriure el cometari com un "piropo", tot per tu.
Un petonet guapo.

Anònim ha dit...

Una dona sola, és una delícia, dues dones juntes, són temibles, més de dues en cofradia, són un perill per a la humanitat. Com deia aquell, dues dones? Si una no me l'acabo. Salutacions