La música de la meva vida...

El company i amic Javi, em llença un d'aquests famosos "memes", consistents en respondre algunes preguntes, aquest, però, és més original, no son preguntes concretes, son de música, algo relacionat, com no!, amb els sentiments, la música de la meva vida no pot ser una altra cosa, això si... no oblideu "jovent" que ja he passat els quaranta...

La primera canço que destacaría és Linda de Miguél Bosé, va marcar un pas important de la pubertat a la joventut, em porta records al Shermans, discoteca del Parc Central, de diumenges a la tarda, records d'anar a ballar sense permís del meu pare i amb el suport i cobertura del meu germà Mingo, com sempre, el millor dels germans/es.

La segona sería Hotel California dels Eagles la canço del primer casament, del primer ball de casada amb 17 anys, les primeres emocions i sensacions de llibertat, encara ara, m'emociono si l'escolto, fa poc em varen regalar un Cd i tinc el de vinil.

Després Boig per tu, de Sau, recordo un estiu molt dur, durisim, pensant, acabada de separar del primer marit, sola, sense els nens que eren de vacances i pensant molt en el futur, incert i misteriós, però carregat d'esperança, va resultar que alguns somnis és poden cumplir.

Llavors arriba un segon casament, ple d'il.lusió, amb ganes i amb el convenciment que era l'autèntic, ja era "madureta", no tot surt com esperem, però la música d'aquella època és de Gloria Estefan la canço: Con los años que me quedan, aquesta canço fa anys que ni la vull escoltar, sempre em fa plorar, si per casualitat la sento en algun lloc intento, sempre, fugir.

Després també em posa els pels de "punta", Te miro y tiemblo, de Jarabe de Palo que algú molt llunyà em va cantar a cau d'orella fa un munt de temps, , el Sabina amb moltes de les seves lletres, la que més... Y sin embargo... ", també amb en Lluís Llach, potser la que més m'agrada i emociona és I si un adéu d'amor fos encara amor?, quan la va cantar al Monumental vaig plorar com una totila, maquisima. També les que quan era petita escoltaven els meus germans grans, ara ja passen dels 50, Los Brincos, Formula V, Cecilia... i moltes més, però les que de veritat han respresentat la meva intimitat i els meus sentiments, ja les he posat i admeto que la meva vida, sempre va lligada a la música.

Javi, son només una pincellada d'una llarga i intensa vida, podrìa dir moltes més, però he volgut destacar les més importants, espero no haver-te decebut, aquest post m'ha deixat tendreta.

Si un adéu d'amor fos encara amor.

Oh, si un adéu d'amor fos només el gest
del dolor compartit
per no haver sabut volar junts més alt.
Oh, si un adéu d'amor fos encara amor.

Oh, si un adéu d'amor fos pols d'un camí
sense espai pels retrets,
sols un pas més pel bell do de seguir en l'intent,
en l'antic intent d'estimar i somiar
de sempre, per sempre i sempre lliurament.

Oh, que no acabi mai el teu pas per mi
ni aquest joc dels sentits
que ara ens fan senyals d'un amor tan dens,
rar entramat de por i desig d'enllà...

Oh, si un adéu d'amor fos encara amor,
per sempre, de sempre i sempre lliurament.

Lluís Llach