dimarts, 27 d’abril del 2010

Ella i jo....


Sovint, potser massa i tot, diuen que s'asembla molt a mi.
No se si amb el seu caràcter, que també en te, no se si en el posat, en lo molt que li molesten les injustícies i amb lo "mareta" que és, sense haver estat mare.
Ha exercit de germana gran, ha consolat i donat molts ànims, ens fan falta des de fa massa temps.
Ella i jo, les trucades sovintegen i el somriure dolcet de la seva dona quan li diu... ¡aiiii la mama¡¡¡, però de manera afectuosa.
Hem establert les tres un "règim" de visites els dissabtes a la tarda, amb Dídac si és amb mi, amb en Martí si ell hi vol ser, i pot. Cafetó al Classic, mirar algunes botigues i xerrar, una llarga estona.
Sap, saben les dues, escoltar i de vegades, ella, al revés que jo, posa certa cordura a tot el que m'envolta, m'aconsella, li surt fer de "mareta" a la seva mare i ho tanca amb una llarga abraçada i dos petons.
Ella i jo, estem, estarem i som i serem un suport mutuu.
Només te un greu "defecte"... li agrada el fútbol!! :)
Elisabet, gràcies, ja saps perquè, dels dos, sabem que podem comptar amt tu, amb vosaltres, malgrat que ara esteu tant ocupades, sabeu que no estem bé i ens teniu presents.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

La química entre mare i filla és especial. Per molts anys que la pugueu gaudir.

Isa ha dit...

Me n'alegro que et portis tan bé amb la teva filla, però m'has deixat amoinada, què et passa?

Elisabet ha dit...

Buf!!!M'has fet emocionar....jejeje!!!Saps que hem i ens tens per el que fagi falta...;p!!
Muak!!!!

Striper ha dit...

Avui no tinc temps de res mes passo a saludar-te bon dia!!!

GURMET ha dit...

Et deixo un repte al meu bloc. Bon dia!!!

Garbí24 ha dit...

Una gran dedicatoria......

Joana ha dit...

M'ha agradat aquest post Joana...
Felicitats per aquest tros de filla!!!
la meva es diu Elisenda i tampoc li dic Eli :)

Albanta ha dit...

Qué relació més bonica!!! I que sort ella de tindre't com a mare i tu de tindre-la com a filla!!
Cuideu-vos tots/es...
Una abraçadeta ben forta.

gatot ha dit...

diuen que els testos surten a les olles... jo no ho tinc pas gaire clar!

només tinc clar quan m'abracen, que sé el que sento.

bon capde, noies trastus!