Divendres al migdia, sobre les 2, vaig plegar de la feina i esperant el bus a la Plaça de les Tereses va passar una noia que em va impactar, reconec que em va "ofendre" la seva imatge, molt.
Tothom que era a la parada varem girar el cap i la varem mirar, ella, no se si ja està acostumada o li agrada, però va seguir caminant xino xano del bracet de la seva amiga.
Primer, la cara de la majoria va ser d'incredulitat, la meva era més de sorpresa. Després vaig escoltar comentaris, però jo, enganxada al meu mp3 no vaig participar dels mateixos, reconec que tenia un grapat de sensacions contradictories.
Per la seva lleugeresa era una noia joveneta, la seva amiga no pasava dels 22.
Per quin motiu, jo, una persona tolerant, gaire bé amb tot, em vaig sentir tan malament?, què implicava la seva vestimenta?, aquest estiu a Paris ja en vaig veure algunes de persones vestides aixi.
Però a Mataró.... no...
Duia una mena de burka, ni les sabates gaire bé podiem veure i unes ulleres negres de sol impedien veure la resta.
Encara em pregunto per quin motiu em va ofendre tant, de fet, encara estic ofesa. He passat tot el cap de setmana rumiant, aquí, al "meu" Mataró...
Potser per aquest motiu he cuinat una mica més, aquest pastís de plàtan va quedar molt bó, per distreure els pensaments sempre m'ajuda cuinar...
Tothom que era a la parada varem girar el cap i la varem mirar, ella, no se si ja està acostumada o li agrada, però va seguir caminant xino xano del bracet de la seva amiga.
Primer, la cara de la majoria va ser d'incredulitat, la meva era més de sorpresa. Després vaig escoltar comentaris, però jo, enganxada al meu mp3 no vaig participar dels mateixos, reconec que tenia un grapat de sensacions contradictories.
Per la seva lleugeresa era una noia joveneta, la seva amiga no pasava dels 22.
Per quin motiu, jo, una persona tolerant, gaire bé amb tot, em vaig sentir tan malament?, què implicava la seva vestimenta?, aquest estiu a Paris ja en vaig veure algunes de persones vestides aixi.
Però a Mataró.... no...
Duia una mena de burka, ni les sabates gaire bé podiem veure i unes ulleres negres de sol impedien veure la resta.
Encara em pregunto per quin motiu em va ofendre tant, de fet, encara estic ofesa. He passat tot el cap de setmana rumiant, aquí, al "meu" Mataró...
Potser per aquest motiu he cuinat una mica més, aquest pastís de plàtan va quedar molt bó, per distreure els pensaments sempre m'ajuda cuinar...
7 comentaris:
Potser serà la moda de la temporada, el que més m'enprenya es que no saps que hi ha allà sota, tu dius una noia, però ves a saber potser era un paio......... Amagar la identitat per el carrer hauria de ser delicte
Vaig llegir no sé on que els burkes sortien a les revistes de "moda" ¿? No sé a on anirem a parar!!!!
Mmmm el pastís sí que pinta bé!
Bona setmana Joana
Sí que deu impactar, sí.
El teu pastís té molt bona pinta, i el plàtan m'encanta, que em passaràs la recepta?
Doncs no m'he trobat aquesta situació, però déu impactar. Una es fa moltes preguntes...
Bona setmana, Joana.
Jo ho trobo també ofensiu aqui a Manresa també hi ha alguna que ho porta.
A mí més bé m'inquieta.
M'agradaria trobar la manera d'ajudar-les a sortir de sota el burka, però és molt complicat. Traballe amb nens i nenes nouvinguts, immigrants (cap amb burka) amb costums diferents, i formes de pensar molt distintes. De vegades em negitegen algunes actituds...
Vaig a preparar el cake, tinc unes ganes de tastar-lo...
Gràcies per passar-me l'enllaç de la recepta!
Publica un comentari a l'entrada