Ella i jo....

Sovint, potser massa i tot, diuen que s'asembla molt a mi.
No se si amb el seu caràcter, que també en te, no se si en el posat, en lo molt que li molesten les injustícies i amb lo "mareta" que és, sense haver estat mare.
Ha exercit de germana gran, ha consolat i donat molts ànims, ens fan falta des de fa massa temps.
Ella i jo, les trucades sovintegen i el somriure dolcet de la seva dona quan li diu... ¡aiiii la mama¡¡¡, però de manera afectuosa.
Hem establert les tres un "règim" de visites els dissabtes a la tarda, amb Dídac si és amb mi, amb en Martí si ell hi vol ser, i pot. Cafetó al Classic, mirar algunes botigues i xerrar, una llarga estona.
Sap, saben les dues, escoltar i de vegades, ella, al revés que jo, posa certa cordura a tot el que m'envolta, m'aconsella, li surt fer de "mareta" a la seva mare i ho tanca amb una llarga abraçada i dos petons.
Ella i jo, estem, estarem i som i serem un suport mutuu.
Només te un greu "defecte"... li agrada el fútbol!! :)
Elisabet, gràcies, ja saps perquè, dels dos, sabem que podem comptar amt tu, amb vosaltres, malgrat que ara esteu tant ocupades, sabeu que no estem bé i ens teniu presents.