dimecres, 7 d’abril de 2010

I qui ho arregla?....


Qui explica que a la fí no han servit de res els mesos de patiment i nervis?.
Ara, podria, perfectament, penjar un document que demostra totes les mentires i abusos patits, justificants que demostren incompliments reiterats.
Papers que ara, han estat pagats doncs sabien que no tenien raó.
Però el descredit vertit, qui m'el compensa?. Explicaràn ara les males llengües que no he mentit en cap moment?.
És delicte explicar la vida d'una mateixa?, crec que no i molt menys si ho faig com sempre ho he fet, de manera discreta i per "esbafar" una mica.
Sols hauria d'escanejar el paper d'un jutjat i deixar aquí la certesa de que mai he mentit.
Però com soc tan bleda, de vegades, ho deixaré estar.
Però en vull deixar constància, per els mals pensats i els contempladors de llagrimetes fàcils. Els que deien que era un tema de gelosia...
Fent servir un símil futbolistic, he guanyat doncs l'altre no s'ha presentat al partit. Per quins motius?, no cal ser gaire llest.
El temps em dona la raó, ni que sembla que alguns no aprenen.

4 comentaris:

garbi24 ha dit...

Quant un te raó la té i punt, a la llarga sempre acaba sortint la veritat. Quant la tenim, el temps ens l'acaba donant i algú ha d'ajupir les orelles.

zel ha dit...

Sempre, sempre, sempre el temps posa tothom al seu lloc, tard o més tard....

creatiu ha dit...

Olé Olé i Olé!

Isa ha dit...

Avui el teu missatge està massa encriptat o és l'hora matinera en què el llegeixo, però no ho acabo d'entendre. Amb tot, enhorabona per have guanyat el que sigui que has guanyat.