divendres, 16 d’abril de 2010

"Xino xano"...


Acompanyo Riera avall el nen, un cop el deixo a lloc, segueixo el meu passeig, estic relaxada, fa un dia dels meus i vaig sense rumb, avui no he marcat cap ruta per caminar, em deixo portar per els meus peus....
Ni veig ni reconec ningú, estic bastant absent, però el meu pas és llauger. Qualsevol que em vegi pensarà que tinc pressa, però no m'espera ningú.
Una olor em desperta els sentits, una olor intensa i coneguda, de les preferides, olor de canyella...
Soc davant una de les gelateries més conegudes de Mataró i jo, que no en soc gens de gelats ,en compro un, mida petita, de vainilla.
Xino xano segueixo el meu passeig, amb la dolçor als llavis m'adono que soc a la platja, torno a fer servir el meu nas, el mar, avui, te una olor intensa i deliciosa.
Tanco els ulls, respiro i agafo forces, un somriure ilumina els meus llavis i com qui no vol, vaig fent, fins al final del passeig marítim, sense deixar de contemplar aquet mar que sempre em fa recuperar l'alè i les forces.
Quin relax quan torno cap a casa i t'espero... tinc els llavis dolcets i ganes de petons....

4 comentaris:

Glòria ha dit...

Apa! Bona nit!!! ;)

garbi24 ha dit...

Continua llepant.....

Isa ha dit...

Quina delícia.

zel ha dit...

Quin bon dia,el més natural i més sensual. Petons!