Aquesta setmana hem tingut a casa un noi alemany, de Marbach.
Un noi seriós, formal i que ha sabut estar en tot moment.
En Martí va ser a casa seva fa cosa d'un mes i amb l'intercanvi musical ara ha vingut ell.
No he pogut entendre gaire bé res del que parlen ells dos, en anglés, però he pogut comprovar el bon resultat de les classes que li estic pagant a en Martí. Han parlat de manera bastant fluida.
Aixó sí, la pubertat també la comparteixen, l'habitació que han fet servir era una autèntica trinxera!.
Mai havia participat d'una experiència d'aquestes. He agafat tres dies de vacances per poder estar una mica més pendents d'ells dos, de cuinar alguna especialitat "Torres", com ara macarrons i de poder anar a esperar aquest xicot quan arribava d'excursió i compartir un gelat tots tres junts.
El concert va ser magnific, em va encantar, el dinar d'avui al institut d'Argentona, fet per cada família i compartit entre tots i totes...
I ara, que ja ha marxat, després de grans abraçades i un munt de gent plorant, s'han fet estimar, notem la seva absència, fins i tot el gos el busca!
Espero que tos dos facin per mantenir aquesta amistat, ni que sigui en la distància.
En Martí va ser a casa seva fa cosa d'un mes i amb l'intercanvi musical ara ha vingut ell.
No he pogut entendre gaire bé res del que parlen ells dos, en anglés, però he pogut comprovar el bon resultat de les classes que li estic pagant a en Martí. Han parlat de manera bastant fluida.
Aixó sí, la pubertat també la comparteixen, l'habitació que han fet servir era una autèntica trinxera!.
Mai havia participat d'una experiència d'aquestes. He agafat tres dies de vacances per poder estar una mica més pendents d'ells dos, de cuinar alguna especialitat "Torres", com ara macarrons i de poder anar a esperar aquest xicot quan arribava d'excursió i compartir un gelat tots tres junts.
El concert va ser magnific, em va encantar, el dinar d'avui al institut d'Argentona, fet per cada família i compartit entre tots i totes...
I ara, que ja ha marxat, després de grans abraçades i un munt de gent plorant, s'han fet estimar, notem la seva absència, fins i tot el gos el busca!
Espero que tos dos facin per mantenir aquesta amistat, ni que sigui en la distància.
9 comentaris:
Aqurestes receptes de intercanvi cultural em semblan molt positivas.
No podriem fer-ho nosaltres a la nostra edad.....d'intercanvis d'aquests. Per compartir coses.....
Molt xulo! Però, de tota aquesta gent que hi ha entre les tres fotos... només conec una dona de l'última, allà pel mig ;)
Seguiran en contacte, ja ho veuràs!
Molt bona experiència pels joves i també per les famílies.
Esperem que creixca aquesta amistat!!
Un beset
Ja em semblava a mí que em sonava el lloc on estaven fetes les fotos... Me n'alegro molt que l'experiència hagi estat positiva i tant de bo continuïn amb l'amistat.
Passe des del bloc de poesia de Puigcarbó, en veure el teu nom, pensava que era jo la que havia deixat el comentari i no recordava haver-lo escrit, he, he.
Ací m'he trobat amb un comiat molt afectuós que mostra un gran respecte pels intercanvis culturals i per l'amistat entre els éssers humans.
Ha estat un plaer passar-hi.
Que pasis un bon dia, peto guapa!!
Ja et vaig dir el seu dia que li feieu un gran favor a en Marti amb l'anglès!
Ets la TERCERA!! Joana de la blogsfera que conec!!
Veig que llegeixes QUATRE GERMANES, a mi em va agradar força
Publica un comentari a l'entrada