Irresistible.....

Molts cop he pensat deixar.ho. Massa cops i tot.

S'ha convertit en un vici, una forta adicció i ni que vulgui manar jo, elles em controlen...

Miro de no pensar.hi, però elles entren dins el meu cap, donen voltes, com papallones desbocades, s'entrellacen, fan camí, prenen forma...

I em decobreixo passant de les fermes decissions preses, mirant absent i decidint de quina manera ho encaro, ho perfilo, li trec punxa o bé ho endolceixo...

Se que no soc la millor, se que potser sovint no m'explico prou. També soc conscient que de vegades les passions em fan córrer i potser no soc tan "fina", però actuar de manera apassionada te aquestes coses...

I llavors, quan he decidit que ja no més, que ho deixo i em dedico més a la lectura, és quan les idees venen depressa al meu cap, quan no puc deixar de rumiar com ho faré i quan, no tinc massa temps...

És quan les lletres prenen forma, aquestes lletres que entren al mau cap i no paren fins que els hi faig cas, i deixo aqui les meves paraules, que no importa si ningú les llegeix, les escric perquè formen part de mi. Jo les vull deixar, però elles... no volen.

Escriure.... aquest vici tan maravellós que tinc...