I fins on arriba?
La darrera setmana ha estat terrible, he pensat, molt de veres, que ja no podia més, que ja no tinc forces, però aqui segueixo.
Voldria escriure el què no puc, de vegades voldria cridar, sortit corrent, trencar alguna cosa.... la impotència provoca questes reaccions. Però he aconsseguit treballar gaire bé tota la setmana i ni que m'han trobat seriosa, he pogut fer la meva feina.
Però segueixo aqui, potser la única cosa que puc fer ja la faig, animar, donar força, abraçades enormes, molt petons, buscar solucions inmediates, fer, a la fí, de mare.
I si tot.hom al meu voltant cau, jo he de seguir dreta, he d'empenyer, de seguir en el camí, per sort ben acompanyada, per sort amb el suport dels que sben com ho estem passant, en la distància, m'ha donat per no voler parlar amb gaire bé ningú que no siguin els més íntims, els de carn i sang....
I encara que han seguit apareixent escrits, la programació serveix per això, no soc, i segurament ja mai seré, la mateixa.
I és que el dolor de la "teva" carn i sang, és el més inténs del que ens poden tocar viure.
Quanta força tinc?..... almenys tinc la del meu cor, que no és petita.
La darrera setmana ha estat terrible, he pensat, molt de veres, que ja no podia més, que ja no tinc forces, però aqui segueixo.
Voldria escriure el què no puc, de vegades voldria cridar, sortit corrent, trencar alguna cosa.... la impotència provoca questes reaccions. Però he aconsseguit treballar gaire bé tota la setmana i ni que m'han trobat seriosa, he pogut fer la meva feina.
Però segueixo aqui, potser la única cosa que puc fer ja la faig, animar, donar força, abraçades enormes, molt petons, buscar solucions inmediates, fer, a la fí, de mare.
I si tot.hom al meu voltant cau, jo he de seguir dreta, he d'empenyer, de seguir en el camí, per sort ben acompanyada, per sort amb el suport dels que sben com ho estem passant, en la distància, m'ha donat per no voler parlar amb gaire bé ningú que no siguin els més íntims, els de carn i sang....
I encara que han seguit apareixent escrits, la programació serveix per això, no soc, i segurament ja mai seré, la mateixa.
I és que el dolor de la "teva" carn i sang, és el més inténs del que ens poden tocar viure.
Quanta força tinc?..... almenys tinc la del meu cor, que no és petita.
10 comentaris:
Ànims preciosa! Tu pots! Cert que tens l'enorme virtud de que no se't noti massa el teu estat d'ànim (algunes persones no la tenim pas).
Un petò i una abraçada, en la distància, fins que tu vulguis.
Et quedaries parada, de la força que tenim les persones!!!
Si;tu pots!com diu la Glòria,et dire;que les dones tenim una reserva que no es pot acabar, no ser si es natural biologica o que pero les dones ens hem de'ajudar...
i tu tens sort; tens una famila magnifica i molta gent que pensa amb tu
Em fa l'efecte que tu ets de les persones amb més força que conec. Malgrat tot, noia, procura no trencar-te. Una abraçada i molts ànims! I endavantm tal com diuen la Glòria i la Teresa i, pel que et llegeixo, perquè ja veus que conèixer-te, ben poc et conec, penso que pots!
sempre hi ha un porta, una finestra que s'obra per on sortir-no's-en, cal tenir força i tu en tens molta. Anims! No has de defallir.
HOLA BONICA:
Tú tens tanta energia positiva que en podries regalar als altres.
Si tens ganes de parlar només has de dir-ho.
petonicos grans
Ai Joana!!, a vegades per forta que siguis, tens un moment de dfalliment.
Perquè tothom que et coneix t'etiqueta de forta, valenta, però dns teu només tu saps que hi tens. A mi em passa el mateix, semblo molt forta però per dins estic feta trocets, en canvi sempre dones la mateixa imatge, de dona forta, però no, simplement som lluitadores, aixó si, fins al final.
Una vegada una amiga em va dir que Déu només envia entrebancs a les persones que sap que poden lluitar i saltar-los.
Aquest Déu no es el meu Déu.
Per cert, ara no se perqè surto om ACAF,però soc la Maite.
Si no te tinguéssim què seria de nosaltres? i nosaltres tan egoistes que pensem que tu no necessites el que ha nosaltres ens falta. Gràcies per escoltar-nos, per dedicar-nos tu temps.
Gràcies, moltes gràcies Joana. Ens tens per al que faci falta.
Endevant guapa no t'aturis tu pots una abraçada grossa.
Ànims!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
Publica un comentari a l'entrada