dimecres, 4 de febrer de 2009

Morir amb dignitat i sense dolor...


No n'hi ha prou amb el seu patiment, ja de per sí terrible. 17 anys enganxada a una màquina, sense res més, ni aire, ni un gest, una paraula....
No n'hi ha prou amb el patiment de la seva família, el dolor diari i permanent de veure com ella va quedant convertida en el més trist dels vegetals.
No n'hi ha prou que és un cas de dignitat i generositat que uns pares acceptin despedir la seva filla, que ha sobre tenen que fer.ho com si fossin uns delincuents i d'amagatotis, fins i tot els han portat a judici i ni amb la sentència favorable a les seves mans, poden despedir la seva filla amb dignitat i amb intimitat....
I és clar, els malesbèsties, no els deixen tranquils, ni la premsa, rosa o negre, ni tan sols els que tindrien que donar consol i un cop més, condemnen i malmeten. Ells, que tan tenen per callar venen a donar lliçons de moral...
Eluana, descansa en pau quan arribi el moment i per si de cas algun dia tornes, no recordis tota la gent dolenta que ha volgut complicar tant, i fer durar, el teu patiment.
Jo pensaré en tu, però no anant a missa com tants hipòcrites malparits fan els diumenges per la resta de la setmana seguir fent dolenteries, total, ja estàn perdonats!
Jo pensaré en tu quan estigui sola, quan vulgui rebre la força de la teva mirada i et donaré la meva, jo encara en tinc.

5 comentaris:

aigua ha dit...

És molt dur deixar anar una persona que estimes, però deixar-la morir durant 17 anys és una tortura.

Striper ha dit...

Estic d'acord amb tu i jo crec que realment ja es morta.

F.Puigcarbó ha dit...

en vaig parlar fa dos o tres dies Joana. Valdria la pena entressis al bloc i busquessis un enllaç que hi ha del Bisbe Barragan (Mexicà) on veuràs com les gasta l'homòfob aquest. Es terrible.

Joana ha dit...

Ho trobo un acte de generositat per part dels pares. Deu haver estat un suplici veure-la ixí.
Ja sabem qui són els que no tenen dignitat, masa que ho sabem i es retraten sovint.
Descansarà en pau !

Albanta ha dit...

Viure així no és viure, ni ella ni els que tant l'estimen...

M'indignen tots aquells que es creuen en el dret de decidir per uns altres.

Com tu dius...malesbèsties!!!