Ahir al vespre et vaig estar observant una llarga estona.
Vaig fer tot el possible perquè tu no en fossis concient, se que llavors et dona aquest riure "tonto" i jo et volia mirar, sense ser vista...
Els teus gestos, tan familiars per mi, lo atent que escoltes les notícies mentre poses la taula, els comentaris que fas, lo molt que et molesten les injusticies, tot mentres l'Elmer et va seguint amunt i avall, de la cuina al menjador i al revés.
A ell li pasa com a mi, t'adora. I tu l'estimes i el cuides, ni tan sols rondines quan li has de collir les caques.
Varem seure a sopar i et vaig seguir mirant. Encara no tens borrissol, la teva pell és suau, ni que les teves expressions son molt marcades.
Un cop estirats al sofà, com sempre juntets, et segueixo observant i em pregunto on ha quedat aquell nadó, aquell "mico".
Ets ja un adolescent, parlem del institut, del viatge de fí de curs a Mallorca, de nenes....
Sempre estàs molt pendent de mi, dels meus gestos, amb una mirada saps si estic, o no, bé. Aquests dies, que saps que alguna cosa no va bé, però no ho saps tot, estàs, si això és possible, encara molt més atent i afectuós.
Sempre estàs molt pendent de mi, dels meus gestos, amb una mirada saps si estic, o no, bé. Aquests dies, que saps que alguna cosa no va bé, però no ho saps tot, estàs, si això és possible, encara molt més atent i afectuós.
Martí, avui fas 12 anys i a mi.... em costa una mica deixar anar el nen i donar la benvinguda al jove, potser per ser el darrer. I mira que fa temps que et comportes com un d'ells...
Per molts anys estimat fill, amic, company de pis i de cuina, de sentiments compartits....
(Aquesta foto te un grapadet d'anys, ens la va fer en Joan a Valls)
7 comentaris:
Que tingueu tots dos un molt bon dia!
Petonets.
Feliç aniversari; 12 anys ja son molts!!!!
He plorat, sí, he plorat, jo he sentit i encara sento aquestes sensacions i tinc aquests sentiments...
Però la vida corre, Joana, endavant amb valentia (que fàcil és dir-ho...) Petons!
Molts dinars, esmorzars, berenars, sopars, receptes al nostre petit racó (la cuina), moltes dormides junts, molts petons de "bon dia", i molts de "bona nit", molts moments feliços, escapades a Ribes, moltes nits al sofà, moments feliços, caminades al port, pel passeig marítim, moltes hores, dies i setmanes junts són les que hem passat. I les que ens queden per passar: trobar la famosa "hermita" a 10 minuts de pagès, molts aniversaris, molts capítols de Ventdelplà per mirar a la "saleta", molts somriures, moltes il·lusions, molts biberons d'en Dídac, però sobretot, el que hem de fer junts és:
ESTIMAR-NOS COM FINS ARA! Felicitats a tu també per la part que et toca. Des d'aquest comentari també vull felicitar al millor gos que tenim, (i l'únic), l'Elmer, que avui, 19-2-09 fa 3 anys!
Martí
Felicitats a en Martí! I molts ànimus per a tu....
dotze annys. ara ve aquella època en que segons els fills les mares es tornen beneites i no fan res bé. Dura poc, després no te n'adones i ja est iaia. Felicitats
Costa aceptar que es fan grans eh, Petons guapa.
Publica un comentari a l'entrada