Crec, ho crec de veres, que després de gaire bé tres anys d'esciure aquest bloc, els fa el mes que ve, tot.hom que em segueix sap que no "em caso amb ningú".
No vull, ni m'interesa, quedar bé amb cap poder, ni fàctic ni real. M'expresso, sempre, lliurement i si no, callo. Tot abans que dir coses que no penso o defensar causas injustificables. A mi ningú m'envia mails demanat que parli d'una o altre cosa, ni m'afegeixi a la "marea" oficialista, saben que no en faré ni cas i a sobra m'enprenyaré.
Aquest rollo "moral" ve donat perquè encara gaire bé ningú ha parlat de manera clara sobre el "gran debat" mataroní, (pels mataronins del Centre que als barris tan els hi fot la punyetera nau), de fa un temps, Can Fàbregas.
Fins ara he deixat passar, més o menys, aquest tema, en veritat no m'interessa gens ni mica, però donat el aldarull de quatre "pijos" del Centre, son els únics que "pateixen" per la nau, doncs he volgut dir la meva.
Trobo, ja ho vaig trobar en el seu moment quan es va pendre la decissió del trasllat, una autèntica barbaritat això.
Quina importància te aquesta i no la de "Can Gassol"?, acàs allà no es va enrredar i de mala manera els treballadors i treballadores?.
De veritat, en el temps que ens ha tocat viure, amb lo malament que ho passen tantes i tantes famílies que ni Càritas ja les pot atendre totes i aqui lo més important és gastar 3 milions d'euros, SÍ, d'euros en un trasllat absurd i estúpid?.
Algú, ni que sigui la darrera mona que és la Joana, ha de dir NO, això no s'ha de fer, la nau a terra i si El Corte Inglés, a mi tan m'és qui posa botiga allà, crea llocs de treball, doncs endavant i poca conya!.
De vegades, som absurdes les persones, sabeu quan de menjar, quants lloguers i roba, pot comprar Càritas amb aquests diners?, una barbaritat!.
No em parleu del "valor" d'aquesta maleida nau, s'ha de ser pràctic i mira, si volen conservar la seva xemeneia, doncs fins i tot fa maco, però tanta conyeta i tontería no em val.
A ningú se li ha acudit fer un referèndum?, perquè estic ben segura que guanyaria "la nau a terra". I que ningú caigui en el parany de parlar que si s'especula amb aquest terreny etc..., què cony s'està fent a tota la Ciutat?.
Posats a fer "capgrossades" som els reis!
Recony, que descansada m'he quedat, ara, unes quantes males cares... no ve d'una!
8 comentaris:
Saps jo he pensat molt amb aquesta fabrica;he intentat parlar amb gent.Que tenia Can Fàbregas?potser el que te valor es per dins.Perque
el que es veu es exactament lo mateix que era Can Fàbregas de Mollet del Vallès.La Nau a terra, vist i no vist i tema acabat.
Es veu que la diferència amb Can Gassol és perquè Can Fàbregas estava catalogada... Un niu de brutícia fins que s'ha volgut fer alguna cosa.
Jo no la trobaria a faltar, per tant, els diners per altres projectes.
Bon cap de setmana, Joana.
De la qüestió del post no comento perquè no hi estic al cas, però et vull comentar sobre el llibre que estàs llegint:
A mi em va entusiasmar. Et deixo la còpia del post a on vaig parlar-ne, per si et fa gràcia donar un cop d'ull. Tranquila, que no t'aixafo el final ni descobreixo res d'important:
http://queridobloc.blogspot.com/2009/01/el-cuento-nmero-trece-diane-setterfield.html
Sí, ho he llegit. He llegit sobre el trasllat de la fàbrica i el seu valor pressupostari, sabent com se sap, que al final aquest pressupost sempre queda curt per altres valors afegits o sorgits de “improviso”. ¿No resultaria més econòmic que el propi gran magatzem quedés com un gentleman anglès i edifiqués on es projecta traslladar Ca Fábregas?
En Barcelona hem pogut evitar la destrucció, per a capritx de “cuiner il•lustre”, Can Fargues.
Seguir els treballs, el seu interiorisme i la seva història no sigui destruïda, és el nostre deure.
La catalogació es llegix en la seva acta de naixença.
Tens més raó que un sant, bé una santa!!!
Si és que les prioritats, Joana, s'han perdut. Petons! Avui faré el teu meme!!!!
Totalment d'acord, ja n'hi ha prou de tonteries, no cal fer bestieses per ser politicament correcte.
Petons
Ja que treus el tema de Can Gassol, i si no tinc mal entés, a Can Gassol hi havia UNA de les DUES sales de juntes (tota de fusta, impressionant, que quedaven a Catalunya) de gran valor. Ningú sap dir on està, ningú ho ha defensat. A vegades penso que darrera Can Fabregas hi ha més interessos per part dels que ho defensen que dels que no.
Jo crec que s'ha de "salvar" can fabregas, que costa integrar-ho tot? ara que hi ha tants arquitectes, integrar el corte inglés a dintre can fabregas crec que no és tan difícil i a més hi donaria un valor afegit
Per cert, crec que el trasllat és la pitjor solució.
Publica un comentari a l'entrada