Vaig llegir fà molts dies una notícia al Totmataro.cat que vaig trobar del tot encantadora...
Un concurs de cartes d'amor i desamor....
No se, potser malgrat tot segueixo sent una dona romàntica, potser és l'estat emocional, però ho vaig trobar una cosa maquísima. Ja no està de "moda" escriure cartes, d'amor o desamor, tant és, ara fem mails, sms, etc... però la vella costum de les cartes en paper, paper que de vegades trigavem tant a escollir, em recordo, fà un munt d'anys, a una impremta ja desapareguda del carrer Barcelona comprant un paper taronja i un sobre a joc...., cartes molts cops anònimes, d'altres no tant, crec que son lo més romàntic del Mon.
Vaig estar pensant una estona si em presentaba, si portaba algún escrit meu o bé rebut en algún moment de la meva vida, però el tràfec de la campanya i potser lo poc que ara mateix crec en aquells escrits, en l'autor més aviat, em varen decantar per un no.
No se el resultat, no se qui ha guanyat, potser encara no s'han pronunciat, però de veritat.... i si fem més l'amor que la guerra?, i si recuperem el vell romanticisme?, potser, tan sols potser, ni que per mi sigui ja un impossible, per la resta ho és, potser si fessim més cartes d'amor i menys manipular sentiments seríem tots plegats un xic més feliços.
I és que ja no està de moda ser.ho.....
I ara que? (Francesc Puigcarbó)
I ara que?, em dic
ja hem arribat on volies
els fets ja s’han consumat
tu creus valia la pena?
aquest desori desaforat
vaig dir-te que era un error
no vares voler-me escoltar
i ara no m’ho recriminis
ho sento, ja és massa tard.
Un concurs de cartes d'amor i desamor....
No se, potser malgrat tot segueixo sent una dona romàntica, potser és l'estat emocional, però ho vaig trobar una cosa maquísima. Ja no està de "moda" escriure cartes, d'amor o desamor, tant és, ara fem mails, sms, etc... però la vella costum de les cartes en paper, paper que de vegades trigavem tant a escollir, em recordo, fà un munt d'anys, a una impremta ja desapareguda del carrer Barcelona comprant un paper taronja i un sobre a joc...., cartes molts cops anònimes, d'altres no tant, crec que son lo més romàntic del Mon.
Vaig estar pensant una estona si em presentaba, si portaba algún escrit meu o bé rebut en algún moment de la meva vida, però el tràfec de la campanya i potser lo poc que ara mateix crec en aquells escrits, en l'autor més aviat, em varen decantar per un no.
No se el resultat, no se qui ha guanyat, potser encara no s'han pronunciat, però de veritat.... i si fem més l'amor que la guerra?, i si recuperem el vell romanticisme?, potser, tan sols potser, ni que per mi sigui ja un impossible, per la resta ho és, potser si fessim més cartes d'amor i menys manipular sentiments seríem tots plegats un xic més feliços.
I és que ja no està de moda ser.ho.....
I ara que? (Francesc Puigcarbó)
I ara que?, em dic
ja hem arribat on volies
els fets ja s’han consumat
tu creus valia la pena?
aquest desori desaforat
vaig dir-te que era un error
no vares voler-me escoltar
i ara no m’ho recriminis
ho sento, ja és massa tard.
3 comentaris:
Jo ho faria.. ets una gran escriptora..
Un peto
encara hi ets a temps? d'enviar la carta, no ho sé, pero si que encara hi ets a temps de trobar l'amor,arribà quan li sembla, no cal que el busquis, el pot dur una suau marinada o un dia plujos d'hivern, nomes cal estar ametent, pero arriba.
Qué bonito todo esto que dices, Joana.
Yo también soy una romántica empedernida y tampoco estoy pasando por un buen momento emocional. Pero lo bueno (o no tan bueno según se mire) es que en situación de amor o desamor siempre sentimos todo esto como algo especial, tenemos los sentimientos a flor de piel.
Cuando se trata de decir "te quiero" o de escucharlo, cualquier medio es bueno pero creo que como las cartas escritas con puño y letra, no hay nada. Es una pena que las buenas costumbres se estén perdiendo por otros métodos más rápidos pero a la vez, más fríos.
Mil besos, guapísima.
Publica un comentari a l'entrada