dissabte, 23 de juny de 2007

Quan l'horror supera qualsevol imaginació....



Molt sovint signo a favor o en contra de moltes coses, intento aportar el meu granet de sorra si crec que alguna cosa ha de canviar. Un dels llocs on més col.laboro és amb Amnístia Internacional, sempre tenen algún motiu, el Mon està fatal, i cal presionar certs governs, ni que admeto que molts cops, no serveix de rés.
Fa uns dies vaig signar contra la lapidació, no és el primer cop, però ahir vaig llegir que han suspés a l'Iràn, de moment, dues que havien de fer el dia 21.
Aquesta pràctica, de veritat no se com definir aquesta barbaritat absoluta, està molt extesa a bastants paisos i lo pitjor és que la majoria de cops no ho sabem.
Imagino el dolor que ha de sentir la dona, pocs homes en son condemnats, morint d'aquesta manera, cop a cop, fins la mort, deu trigar una eternitat. Però avui pensaba en els que executen la sentència, els que tiran la pedra, una vegada vaig veure unes imatges sobre una lapidació, confeso que no vaig aguantar tota la seqüència i vaig plorar, on les cares dels executors eren d'una ràbia infinita, era, realment, horrorós.
Lo pitjor és que casi no calen proves, un veí que et vegi amb mals ulls o bé li facis un desprèci, ja pot jurar quatre cops que has estat infidel i apa!, a cop de pedra que no ha estat rés!.
Parla la notícia d'una mare de família, quatre fills, la qual el marit va obligar, i està demostrat, a exercir la prostitució, doncs la condemnada a mort, és ella...
En fí, mai entendré tanta maldat i tant de sadisme, com sempre les dones son les més perjudicades.
I que aixó estigui passant al segle XXI i aqui estiguem més preocupats per quin cotxe tindrem.... (per sort no tot.hom ok?).

2 comentaris:

Glòria ha dit...

Per sort, Joana!!!!!!!!
Un petonet i que tinguis un bon dia.

Dan ha dit...

El mal existeix, i a les expressions dels lapidadors s'hi pot veure una de les seves cares.
Peró li plantarem cara.
Un peto i feliç sant!