diumenge, 24 de juny de 2007

Un dia atípic....


Avui, dia del meus sant, serà del tot diferent als viscuts fins ara, en 45 anys, mai havia estat tan sola ni ho havia celebrat tan poc.
Malgrat el meu ateisme, públic i conegut, el meu Sant al ser verbena i festiu, doncs sempre l'hem celebrat, amb fills, filla, joves, algún germà amb la seva família, en fí, sempre s'ha fet un bon sopar i algún dinar.
Aquest any, que visc envoltada de capses, de retalls de la meva vida, de la que ara tanco i en una setmana obro, nova i lluent, amb il.lusió i alguna por, doncs no ha permés que fos d'una altra manera. Potser, si m'ho hagués proposat, hauria fet alguna coseta, però els ànims tampoc son els més óptims.
Ahir, dia de la verbena, varem passar el matí pintant, en Mingo, en Jaume, germans i professionals en aixó de pintar, en Daniel i en Xavier, la Jordina i com no... en Martí vestit per la ocasió!. Un matí de calor, però amb molts ànims varen aconsseguir acabar gaire bé tot , ara sols queda netejar i algún repasset, i compto que la Elisabet i en Carles, que ahir no varen poder venir per feina, donin aquest cop final.
A la tarda Ikea amb en Mingo i la Rosa, per sort amb la verbena no hi havia gent i vaig anar per feina, falten tantes coses.... començar de nou és difícil i més si no tens casi de rés.... Al vespre, poc després d les 11 ja era al llit, encara vaig poder atendre alguna trucada, la Elisabet, la Glòria, en Pau, l'Octavi, la Montse, saber que algú pensa en tu mentre son de verbena i sopant dona molts ànims.
Avui diumenge l'agafo de traspàs, una mica de calma no va malement, al vespre, soparet a la Quadra de Calella amb amigues, bona conversa, molts ànims i riure, una de les coses que més necesito ara mateix.
No puc donar les gràcies a tots i totes, heu estat un bon número els que heu recordat aquest dia, un petó per cada ún, ja sabeu que soc molt petonera.
Vindràn d'altres sants i vindràn aquells dies que ja no caldrà anyorar, el pressent sempre és més important. Per cert... no ho expliqueu però vaig menjar una mica de coca.. je je.. no ho digueu a la meva dietista!.

7 comentaris:

Anònim ha dit...

És curiós llegeixo el bloc d’una persona que no conec, és un bloc molt , com diria, personal, emotiu, visceral,,, vaig arribar-hi tot seguint els blocs polítics de les municipals de Mataró, vaig conèixer la teva posició respecte a la llista del PSC de Mataró, les teves confidències amb un munt de gent, francament molt interessant.
Ara que et conec una mica a partir dels teus escrits, et puc dir que et desitjo una bona diada del teu sant.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Per molts anys, no hi havia caigut que era el teu Sant, és que que naltros no som de celebrar-ho,més aviat som d'aniversaris i tampoc gaire. I jo treconec que soc despistat de mena. Felicitats

Anònim ha dit...

Gràcies al Vilaweb, et vaig enviar la flama del Canigó, amb el desig que t'ajudés a cremar els mals rotllos. La remullada de peus a la platja de la Malva Rosa, per ajudar-te a refer el camí nou que emprens. Coratge i sort.
Quim.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Ahora se cierra un círculo de tu vida,`pero se abre otro de inmediato. Felicidades Joana. Un abrazo

Glòria ha dit...

Si et serveix d'alguna cosa et diré que jo també era al llit molt d'hora, sense coca ni cava...
Ara, qui va ser la primera en felicitar-te ahir al matí? Je je je i, tu je estaves aixecada!

querida_enemiga ha dit...

Jo et felicito ara, "más vale tarde que nunca".

Petons!!

Joana ha dit...

Anònim 1:
Gràcies... tens raó que és "personal" i els meus disgusts m'ha costat, però vaig decidir ser jo mateixa i ho vull mantenir.
Francesc,
mecachis!, ja no penses en mi!!. Gràcies guapo.
Anònim 2 (Quim):
Doncs jo no he rebut rés, però d'altres amics i amigues estimats m'han promés que han fet un "encanteri" per la meva futura vida.. :).
Ildefonso,
solo puedo decirte grácias, eres un buén amigo y buena gente.
Glòria,
je je..., vares ser la primera per el bloc, ben cert matinera!.
Querida,
tots els sants i cumples tenen "capvuitades", encara eres a temps!!.
Molts petons a tots i totes.