divendres, 15 de juny de 2007

Se piensa el ladrón, que todos son de su condición! ( "Lo lladre es pensa que tots roben").


He posat el títol d'aquest post en castellà, donat que la traducció no em convenç gens ni mica.
La Santa, bueno, Santíssssssima esglèsia "Caòtica", el Vaticà en el seu cas, ha demanat als seus "afiliats" que no col.laborin amb AI, Amnistia Internacional, per un motiu tan absurd i estúpid com ells mateixos.
AI ha començat una campanya on demana mitjans segurs per les dones que vulguin abortar en cas de violació o bé incest. Ja veus, un dret de lo més humà i necesari, acas no tenim en aquest mon prou nens i nenes no desitjats ni estimats?.
Vaig llegir, no fà massa, un reportatge al dominical de El País, si no estic equivocada, on surtien unes dones violades per centenars d'homes a la guerra de Ruanda, aquell genocidi brutal va portar milers de nens no estimats. Em va colpir de manera brutal, ho admeto, aquelles dones que deien alt i clar que no estimaven aquells fills, però que els havien alimentat doncs no tenien cap més remei, no els varen deixar morir de gana, a la fí, son mares, però admetien que mai, però mai, els feien un petó ni una abraçada. Vaig plorar tot llegint l'artícle.
Per sort AI admet que mai, però MAI ha rebut un euro de l'Esglèsia Catòlica, aquesta que sovint encobreix pederastes, capellans vagos i sense rés més que fer que jutjar les persones en lloc d'ajudar.
M'agradaria saber qué opinen aquestes monges i capellans que treballen a peu de trinxera, amb els pobres de la terra, amb les violacions diaries, amb el maltractament a les dones, amb nens que van a la guerra.... però és clar, aquests, que treballen de veritat i de valent, aquest no viuen envoltats de joies, productes de luxe i lluites de poder per veure qui renta els peus del papa de Roma....
El treball d'Amnistia Internacional és prou conegut, la seva tasca arreu del Mon és indispensable i insustitiuble, però és clar, el Vaticà te prou feina a encobrir els pederastes i viure del rollo de no pencar!, ja sabeu... a diós rogando y con el mazo dando!.
Avui estic romàntica ho heu notat no?.

7 comentaris:

Glòria ha dit...

M'encanta el teu romanticisme!!!!!
Je je je. A ningú li agradaria ser un fill no desitjat,a ningú!

Anònim ha dit...

Hola,
No entenc com l´esglesia,que creuen en un deu, (que en teoria es tant bo i perfecte, que ajudava a tothom) ara faci tant complicada o desgraciada la vida de molta gent que ja o ha passat tant malament, com es ser violada, i tenir una criatura que ni tant sols li te carinyo sino rabia per ser fill d´aquell desgrasiat que li a fet tant de mal...i el fill un desgrasiat perque te una mare que no l´estima.
Es impresionant!!!
Un petó!
Jordina.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Muchos de estos personajes, salen de colegios concertados, a los que le pagamos religiosamente ayudas para que luego lleven al mundo por donde ellos quieren, con consignas como esa. Mas vale que profundice en la historia de la Iglesia, en como se elegían Papas, Cardenales, obispos, curas con hijos ilegítimos. Por lo visto hay que tenerlos como hacían ellos y luego abandonarlos en los conventos y hospicios para que luego se convirtieran en carne de presidio o para sus juegos e intercambios. ¿Cuanto tiempo vamos a tardar en convertirnos en una nación laica de una vez para siempre? Habrá que esperar que salga una hornada de políticos con "bemoles", de lo contrario a seguir pagándoles la "cantera". Un abrazo

Anònim ha dit...

Avui he ensopegat amb el vostre blog,és interessant, Hi tornaré tant aviat com pugui. De moment un refrany antic: "Lo lladre es pensa que tots roben".
Cordialment: Quim.

Anònim ha dit...

Joana Torres, de Mataró:

He ensopegat, sense voler, amb el teu blog. M'ha cridat l'atenció el títol de l'escrit i

m'ha punyit la frase que el segueix: "He posat el títol d'aquest post en castellà, donat

que la traducció no em convenç gens ni mica".

Efectivament si l'idea que es vol expressar no ens convenç en l'idioma propi, fiquem mà

al calaix dels recursos i no cal esforçar-s'hi gaire per trobar un grapat de llocs comuns,

en castellà, que resol cómodament l'entrebanc de la traducció i así nos entendemos

todos...

No sóc ningú per criticar una decisió que no em pertany, tanmateix em fa mal veure

com és de fàcil en una persona que redacta prou bé, passar a l'altra llengua a la

primera pedreta que troba.

El defecte que patim en el nostre país és la poca o nul·la convicció en la vàlua del

nostre idioma. Ens manca llegir molt, en català naturalment! Tenim un grapat de bons

escriptors que toquen tots els temes. Tenim grups de músics que ho fan prou bé, i en

Llach fa molts anys que passeja la veu per tot el món!

No em vull estendre més perquè puc, sense voler, trepitjar-te algun ull de poll.
A la barra d'eines del meu ordinador hi tinc instal·lat el Diccionari

Català-Valencià-Balear, en-línia. El pots baixar clicant a l'Institut d'Estudis Catalans.

Cercant la paraula lladre ha sortit un feix de dites i refranys.

Felicitats per ser com ets, però t'has preguntat mai "què hi fa una dona com tu en un

partit com el PSC-PSOE?".

Compte amb els sociates, n'hi ha que mosseguen! Sembla que ja te n'has adonat.

Ben cordialment: Quim.

Joana ha dit...

Quim,
primer de tot benvingut, encara que sigui per "renyir" aquesta dona de Mataró.
Tinc, per edat més que rés, una educació en castellà, no és una excusa, ni molt menys, fà anys que intento escriure correcta en català, accedeixo als traductors, els tinc a favorits, però bó i així, ser i sentir en català, doncs la base és la que tinc i els refranys, aquest n'és un, doncs els se en castellà.
Creu una cosa, jo mateixa em felicito del molt que he avançat i aprés, però soc conscient que em queda molt de camí i ara, per fí, potser trobo el temps per aprendre una mica més i no cometre tantes faltes.
Podràs perdonar aquesta "incorrecció"?.
Per cert, soc del PSC, aixó ho vull deixar clar, mai votaré per ser del PSOE, ni que algú ho va decidir en el seu moment sense que jo pugués opinar.
Tranquil, ja he rebut unes quantes mossegades i de moment, aqui segueixo!.
Un petonet, regal de la casa.

Anònim ha dit...

Benvolguda Joana:
Gràcies per la teva generositat en fer cas d’unes observacions originades per l’encapçalament del teu escrit. No et volia renyar, només fer-te adonar que no hi ha obstacles insalvables.
Sóc nascut l’any 1927, marcat per la guerra i els bombardeigs feixistes de Barcelona. Tampoc vaig tenir oportunitat d’ estudiar amb normalitat, he tingut, de sempre, el “vici” de llegir. Tinc un fill, tres filles i cinc nétes.
Darrerament he tingut l’ocasió d’accedir a l’ordinador. Tafanejar per internet i trobar blogs com el vostre, sempre és gratificant. Vaig creure en el Re-agrupament Socialista , però la mort d’en Josep Pallach ho va espatllar tot. ( Ha plogut molt d’aleshores ençà).
He perdut la confiança en els polítics i en el sistema d’Estat que ens han imposat. Mentre les solucions als problemes de Catalunya depenguin dels governs a 600 quilòmetres de distància no anirem bé.
Espero que hi hagi més dones com tu, amb empenta i generositat per fer avançar els municipis. Els homes sempre necessitem una dona que ens empenti i ens motivi, sigui mare, xicota, companya o amiga. Els homes quan anem per lliure som un perill.
Dono per tancada aquesta nota. M’ha agradat poder-me esplaiar una mica i sobretot no pensis que he volgut donar lliçons de res, encara estic en disposició d’aprendre alguna cosa.
Ben cordialment: Quim.