Com ja he comentat d'altres vegades, en Martí va a l'Esplai Garbí, tenen la seva seu a les Esmandies.
Sovint he pensat en aquests joves que dediquen tantes hores i de manera practicament desinteresada, a entretenir i jugar amb una canalla que no son seus. Una canalla per la que has de pensar cada setmana alguna cosa, s'aburreixen fàcilment, i passen amb ells part de la seva pubertat, cosa gens sencilla per els pares i mares!.
He de dir que els admiro, sempre faig bromes sobre que son "cumbes" i m'han tornat el nen un hippie melenut, però, i ho dic molt sincerament, fan falta ganes i molta imaginació per dedicarse a aquesta tasca.
També entenc que a la seva edat doncs tenen més ganes de tot, però jo, ni ara, ni quan en tenia 15, em veig passant un dissabte a la tarda amb criatures, exaltades i marxoses, i no parlem estar 10 dies de campaments al mig de les muntanyes i no sols ho passen bé, és que no volen tornar a casa!.
Acostumen a ser un jovent maco, "sanote" i sobre tot, gaudeixen de la companya dels nens i nenes.
En Martí n'éstà encantat i si per qualsevol cosa un dia no hi pot anar, s'emprenya i fà morros tota la tarda.
Avui fan el fí de curs i ell... ja els enyora!, sort que aquest any ha decidit, ell, sí.... que no vol fer el Casal d'estiu de l'escola, si no amb el Garbí, estic segura que s'ho passarà molt bé.
Apart, avui tenim sopar a la fresca!.
Us veieu ajupits com a la imatge, pintats i cantant?... uffff... jo no!.
(La foto pertany al bloc dels Garbitencs i Garbitenques).
Sovint he pensat en aquests joves que dediquen tantes hores i de manera practicament desinteresada, a entretenir i jugar amb una canalla que no son seus. Una canalla per la que has de pensar cada setmana alguna cosa, s'aburreixen fàcilment, i passen amb ells part de la seva pubertat, cosa gens sencilla per els pares i mares!.
He de dir que els admiro, sempre faig bromes sobre que son "cumbes" i m'han tornat el nen un hippie melenut, però, i ho dic molt sincerament, fan falta ganes i molta imaginació per dedicarse a aquesta tasca.
També entenc que a la seva edat doncs tenen més ganes de tot, però jo, ni ara, ni quan en tenia 15, em veig passant un dissabte a la tarda amb criatures, exaltades i marxoses, i no parlem estar 10 dies de campaments al mig de les muntanyes i no sols ho passen bé, és que no volen tornar a casa!.
Acostumen a ser un jovent maco, "sanote" i sobre tot, gaudeixen de la companya dels nens i nenes.
En Martí n'éstà encantat i si per qualsevol cosa un dia no hi pot anar, s'emprenya i fà morros tota la tarda.
Avui fan el fí de curs i ell... ja els enyora!, sort que aquest any ha decidit, ell, sí.... que no vol fer el Casal d'estiu de l'escola, si no amb el Garbí, estic segura que s'ho passarà molt bé.
Apart, avui tenim sopar a la fresca!.
Us veieu ajupits com a la imatge, pintats i cantant?... uffff... jo no!.
(La foto pertany al bloc dels Garbitencs i Garbitenques).
2 comentaris:
Sempre em quedarà la espina clavada de no haver anat mai a un esplai, sobretot de campament, que hi farem?
Jo no he anat mai a un esplai, però de fer tonteries, sí.
Si em veiessis per un foradet cada dia... Així vaig, amb agulletes???? tot el dia, je je je.
Si en Martí tria anar allà, és per alguna cosa!
Publica un comentari a l'entrada