dimarts, 12 de juny de 2007

Ja ho han aconsseguit....



Imagino que més d'un deu estar feliç avui, més que rés els "tecnòcretes", que en tenim un bon grapat, aquests que sols volen una sola veu, un sol pensament i qui discrepa... docs adèu!.
En "Pasquis" ha plegat, ha tirat la tovallola i jo estic emprenyada, ho he dit altres vegades, no es tracta bé les persones en aquest partit. No se qué deu passar als altres, però en aquest, ho fan fatal!.
No penso ni defensar, ni treure a col-lació les seves coses, la seva manera de ser, tot-hom la coneix. Em queixo que ell ha estat un home dedicat en cos i ànima al PSC, ha parlat clar i català, ha estat un bon polític i ara... ha de sortir per la porta del darrera per el seu "desamor", així ho califica ell, amb en Zapatero.
Un cop més reivindico el Grup Parlamentari del PSC, mai he entés la seva dissolució, el reivindico per poder fer política catalana, política del "fet diferèncial", política independent, no pertanyo al psoe, soc del PSC i com a tal vull ser representada des de aqui, no des de "allende "el Ebro!.
Miquel Iceta va ser l'encarregat de comunicar.ho..... és conegut que ell no em cau bé, no ho penso disimular, el vaig "patir" al Congrés de Girona, el meu primer, i la seva prepotència i falta de diàleg em varen fins i tot espantar, no era la persona indicada i les seves paraules de " comptem amb tú" jo no les crec, imagino que en Pasqual tampoc. Crec que en Miquel ni recorda qué és fer política a Catalunya.
Tants anys a la política, tal com sempre he dit i defensat, no son bons, alguns es creuen que estàn per damunt de les bases....
Pasqual, t'estimo, i aquesta "sociata" de Mataró et recordarà sempre com un dels millors polítics que ha format part de la meva petita història.

(Foto: Julio Carbó, El Periodico).

9 comentaris:

Glòria ha dit...

M'afegeixo al teu reconeixement a en Pasqual!
En una conversa al meu poble, un de la penya i socialista, però dels que li cauen fatal els catalans va dir: Doncs no és pitjor Marcelino Iglesias que Pasqual Maragall, no. Jo li vaig contestar, que ho demostri!
Que tinguis un bon dia, malgrat que.

Dan ha dit...

Joana, em sembla que ets una idealista, i això, en política és un pecat molt greu. No hauria de ser així, però sembla que "es lo que hay".
I mira que faria falta molta més gent com tu...
(En tot cas, no canviïs, eh!)

El Talp ha dit...

Joana m'encanta saber que dintre el socialistes hi ha gent que pensa com tu, això em dona confiança i esperança.

Francesc Puigcarbó ha dit...

l'ùnic politic que realment em queia em cau bé, com passava amb en Joan Raventos, potser perque es més persona i home de idees avançades que no pas politic. Avui vull parlar d'ell, tot i que no se si es bo escriure mes amb el cor que amb el cap.

Joana ha dit...

Glòria,
com sempre, gràcies, un cop més estem d'acord.
Dan,
ho admeto... ho soc... idealista... potser per aixó mai tindré cap càrrec, vull seguir tal com soc... no és pas dolent no?.
El Talp,
si jo, molt més gran que tu, no he perdut l'esperança, malgrat les ensopegades, tu no ho pots fer ok?, et queda molt per endavant.
Francesc,
benvolgut, amic ja, si deixo d'escriure amb el cor em fas un bon crit ok?, no ho puc fer d'una altre manera.
Petonets generals.

rafael ha dit...

Ayer estuve leyendo tu artículo, pero la traducción que hizo Softcatalà era completamente ininteligible, no tenía ni pies ni cabeza, pude entender que estabas a favor de P. Maragall, yo también, visto desde la distancia que nos separa, pero todo lo que huela a rojillo y a izquierda me tiene ganado.
Estaba esperando a ver si publicabas otro artículo que yo pudiera entender, es raro porque hasta la fecha la página web catalana no me ha fallado, pero en esta ocasión me ha sido imposible.
Besos para ti y para Catalunya.

ILDEFONSO MARMOL ha dit...

Juana, es nuestro sino y así nos van las cosas.Primero lo vamos a buscar y cuando consigue la presidencia, lo usamos, lo quemamos y luego lo dejamos solo.Tardaremos muchos años en tener otro Pascual. Pero ellos a la suya, organigramas caducos, ejecutivas donde unos deciden y a otros no les queda mas remedio que aceptar, para no quedarse fuera de los puestos de tocar poder. Y mientras tanto el goteo de pérdida de votos elecciones tras elecciones, luego análisis triunfalistas y a esperar otros cuatro años. No quiero seguir Joana que luego se me calienta la lengua y te llaman lo que quieren, eso sí por detras. Un abrazo

El veí de dalt ha dit...

Joana,
el Pasquis era el darrer "animal polític" que ens quedava. L'enyoraré també El vaig votar un cop. A ell, no al partit. Explicant el que expliques entendràs perquè no puc estar amb el PSC. No sé com tu tampoc. En el fons, no sé com puc estar en cap partit perquè no suporto la tecnocracia dictorial dels "aparatus". No defalleixis, però. Sempre caldrà militants com tu.

Anònim ha dit...

Bon dia a tots, disortadament el PSC. ha perdut la esencia Catalanista que tingué en el passat
per aquest motiu passa el que passa
les persones que estan a la cupula no son de fiar per aixó molta gent com jo que ens sentim socialistes estem a casa d´un altre
a Maragall li han donat allo que ell i uns quants li donaren a josep pallach.
Salutacions Josep Soler