Bon dia Joana, Em sembla que ets una de les poques persones (que m'importen)que no vaig veure ahir. Vaig enviar-te salutacions a través de la teva companya, totes dues teniu molt i molt a veure en aquesta victòria del PSC a Mataró. Demà tot tornarà a la normalitat i parlarem. Un petó.
Isa gràcies.... de tot cor, avui estic super feliç. Glòria, tu saps bé que la meva tasca al PSc és una mica invisible, els vespres electorals la meva feina és atendre telèfons, endreçar actes d'escrutini i vetllar per cer ordre, amb molts nervis, cert, però molta gent pensa que no hi soc doncs no vaig a la sala d'actes a menjar etc... Vaig baixar un moment de rés a fer dos petons a l'Ivan Pera, sols per aixó, estaba molt contenta que sortís. Em varen enviar records de molta gent i fins i tot més d'ún i una és va "colar" per les escales per fer dos petons a la Joana, cosa que em va emocionar. Petonets a les dues.
La veritat és que vaig pujar a ajudar a la Noemí a buscar begudes, però no vaig gosar fer-te nosa; et sentia la veu dins que fèieu el recompte. A l'Ivan també li vaig fer dos petons i una abraçada, bé, a ell i a tota la família, perquè hi eren tots allà per donar-li recolzament!
4 comentaris:
Moltes felicitats, Joana, encara que són només estimacions, les teniu totes per guanyar!
Bon dia Joana,
Em sembla que ets una de les poques persones (que m'importen)que no vaig veure ahir.
Vaig enviar-te salutacions a través de la teva companya, totes dues teniu molt i molt a veure en aquesta victòria del PSC a Mataró.
Demà tot tornarà a la normalitat i parlarem.
Un petó.
Isa gràcies.... de tot cor, avui estic super feliç.
Glòria,
tu saps bé que la meva tasca al PSc és una mica invisible, els vespres electorals la meva feina és atendre telèfons, endreçar actes d'escrutini i vetllar per cer ordre, amb molts nervis, cert, però molta gent pensa que no hi soc doncs no vaig a la sala d'actes a menjar etc...
Vaig baixar un moment de rés a fer dos petons a l'Ivan Pera, sols per aixó, estaba molt contenta que sortís.
Em varen enviar records de molta gent i fins i tot més d'ún i una és va "colar" per les escales per fer dos petons a la Joana, cosa que em va emocionar.
Petonets a les dues.
La veritat és que vaig pujar a ajudar a la Noemí a buscar begudes, però no vaig gosar fer-te nosa; et sentia la veu dins que fèieu el recompte.
A l'Ivan també li vaig fer dos petons i una abraçada, bé, a ell i a tota la família, perquè hi eren tots allà per donar-li recolzament!
Publica un comentari a l'entrada